"No ens deixem segrestar mentalment en aquest debat. Perquè el govern espanyol ens vol portar només en el seu" va dir el President en l'entrevista del dia 27 a TV3, i aquesta és la clau per entendre tot plegat.
Madrid té la seva posició. És clara i explícita. Però no són sords, ni cecs i tenen tant sentit comú com qualsevol. De manera que poden analitzar tots els cromos que tenen sobre la taula i prendre una decisió. "El 90% dels ajuntaments de Catalunya han donat els seu suport a la consulta, el 88% de la població acceptaria el resultat, 80% vol votar (fins i tot els que volen votar no)" va dir el President. Aquests arguments i d'altres, les grans manifestacions, l'ampli acord parlamentari, la mobilització continuada i constant, etc., són les moltes fortaleses que els haurien de fer pensar.
En l'entrevista, el President va afegir que es podria donar el cas que el govern i el tribunal consideressin que tenim raó, que els procediments, les formes i l'objecte que la Generalitat han emprat poguessin ser assumibles. Per dues raons: perquè és de sentit comú que preguntar no fa cap mal i perquè és allò que pot fer la Generalitat i cau dins la legalitat. Finalment, va recordar el President, el resultat de la consulta no serà determinant ni vinculant jurídicament per ningú. Ho serà solament políticament. La Generalitat i els partits prendran iniciatives per "implementar el resultat de la consulta" en el context legislatiu espanyol.
Per què no ser optimistes? Per què no confiar? El President ens invita a orientar-nos als nous horitzons"
L'objecte de la consulta és el demanar l'opinió dels catalans. Els fets recents exigeixen orientar l'enfocament que la Generalitat ha de donar a la seva activitat política. De manera que més que debatre si serà possible la consulta, els partits catalans haurien de centrar la seva atenció en les diverses opcions de futur. El President va invitar no solament als qui volen la independència, sinó també als qui creuen en altres eixides a descabdellar aquest debat.
De fet, el catalanisme ha guiat la seva activitat fins avui seguint unes pautes antigues, amb una filosofia i uns principis ancorats en el segle XX. Avui convé una nova estratègia i és lògic que els polítics consultin la ciutadania. Sobretot quan aquesta ho ha expressat com ho ha fet i amb encàrrecs parlamentaris a les urnes. No pot ser que això no es pugui fer. Estem vivint a l'Europa democràtica, l'aspiració del vell catalanisme. Molt poc hauríem avançat si l'estat respongués amb les velles fórmules del franquisme.
El President i el Parlament han preparat les coses amb la màxima correcció i res poden al·legar els entesos. Si és així, aleshores per què no ser optimistes? Per què no confiar? El President, liderant aquests procés, ens invita a orientar-nos als nous horitzons. Ens exhorta a debatre sobre el nostre futur, més que plànyer-nos de la malastrugança. Ens persuadeix a defensar les pròpies conviccions plens d'esperança i il·lusió. I doncs, per què no?