Lloava l'ordre constitucional espanyol com una experiència plausible de reconeixement de la diversitat i considerava que l'emergència del sobiranisme català era incompatible amb la desitjable evolució de les estructures europees cap a unitats més integrades.

La seva ideologia, tan francesa i tan jacobina, revela la misèria de la cultura política europea actual. ¿Podem admetre que el manteniment de l'actual ordre polític europeu sigui més decisiu que els drets democràtics de milions dels seus ciutadans? ¿Podem acceptar un segrest del projecte europeu per part d'un grup d'estats que utilitzen les institucions comunitàries per perpetuar els seus nacionalismes introvertits i exclusius?
Podem consentir complicitats europees amb les polítiques de colonització interna que practica l'estat espanyol contra Catalunya?"
¿Podem consentir complicitats europees amb les polítiques de colonització interna que practica l'estat espanyol contra Catalunya en els àmbits cultural, econòmic i polític? ¿Podem construir una Europa dels drets i les llibertats celebrant règims que només són justos en aparença? S'hauria de viure la creació de l'estat català com una contribució a una nova cultura política més fidel als valors fundacionals del projecte europeu.

L'èxit del procés català s'aconseguirà si es desactiva la força de les ideologies que justifiquen un ordre polític que en lloc d'estar al servei de les persones i dels pobles intenta defensar els poders beneficiaris de les estructures actuals. Les ideologies dominants a Espanya i a Europa  sacralitzen constitucions i tractats que impedeixen pràctiques democràtiques avançades.

L'èxit del procés català, com el dels moviments socials contra el canvi climàtic, contra les violències del neoliberalisme econòmic i contra els fanatismes, depèn dels combats intel·lectuals contra les inèrcies de velles ideologies convertides en poders fàctics emmascarats però determinants.