El dia 3 de gener s'esperava una solució salomònica. De desempat. El Secretariat de la CUP posava a discussió les opcions 3 i 4 de l'assemblea de Sabadell. Novament. Tot i haver estat sostingudes per menys de 150 vots.
El Secretariat les tornava a posar perquè eren unes opcions de compromís i estratègiques. Votar l'opció 3 (la que s'ha desestimat) representava votar a Mas sense acceptar el seu full de ruta. En l'opció 4 (la que ha triomfat) la CUP es renta les mans i com Ponç Pilat, s'hi gira d'esquena, al procés.
La mare dels ous de tot plegat és que confien a alliberar ERC de l'ombra de Mas. Volen engrandir els 10 diputats aconseguits. El seu comiat és de fet, una bomba de retardament"
.
Les dues opcions són estratègiques. Al revés de la 1 i la 2 opció, que varen tenir 1515 vots a Sabadell. Les empatades cercaven els principis. Es votava a Mas (10 diputats) per impulsar la independència. No se'l votava (opció 2) per coherència social. L'estratègia i la tàctica es deixaven de banda. Era o bé un sí o un no. Una qüestió de principi.
En canvi, l'opció 3 era un vot estratègic. Dos vots a Mas i seguien a l'oposició. A veure'l des de la barrera. La CUP no sortia del procés de JxSí, l'ANC i Òmnium. Donava suport a la independència. S'estava en el mateix tren, en vagons diferents.
L'opció 4 (guanyadora) és també estratègica. Estratègicament la CUP surt del procés. Fer de Ponç Pilat és dir "ja s'ho faran" i saltar del tren. Podem procedeix igual. L'unionisme ho aplaudeix i Madrid balla de joia.
Al 27S havíem passat una pantalla. Ja no estàvem en el referèndum de Podem. Sinó en el dret a decidir un nou estat. Un plebiscit per la República Catalana. L'opció de la CUP ens retorna al 27S. Recula pantalles avançades i tornem a la casella de l'autonomisme. La CUP no construeix cap estat, ni cap full de ruta. Ens encadena a Podem.
Després de tants naps i cols, en realitat, mai ha estat un problema de Mas sí o bé Mas no. Al final ho han dit ben clarament. La CUP mai donarà suport a JxSí. Té un altre procés. La classe obrera no acceptarà, diuen, que els lideri un representant de l'oligarquia capitalista. El procés de Mas és per a la classe treballadora, una estafa i una enganyifa. No els és cap instrument alliberador. No els soluciona res de res.
La CUP, com Podem, prefereix dirigir-lo ella, el procés. El seu procés serà la revolució social. Una lluita a mort contra els bancs i les seves lleis. Un enfrontament contra la Unió Europea i el capital internacional. En aquest procés, els obrers espanyols i catalans faran un pacte. Respectaran el que decideixi el poble català.
La CUP no ha explicat allò que és, de fet, la seva estratègia. Es rentaran les mans i s'abstindran perquè esperen que JxSí es desintegri. Confien a posar, finalment, Mas contra les cordes. Sembraran la zitzània, una vegada més. En realitat, la mare dels ous de tot plegat és que confien a alliberar ERC de l'ombra de Mas. Volen engrandir els 10 diputats aconseguits. El seu comiat és de fet, una bomba de retardament.
Isidre Palmada
Banyoles, 3/1/16
