De cop, apareix la lletra petita. Que es fa gran, gran, molt gran, i..., com en les hipoteques, "assaboreixes" l'amargor de la vida i has de procurar de no fer el babau (ni semblar-ho).
El vot de la CUP, no és solament d'investidura. Penja d'un acord. Una signatura que va més enllà. Compromet la CUP a la governabilitat. Això els és una galera. Faci sol o bé tempesta, ells miren, des del Parlament, dins de la sala de reunions, al carrer. Ells, que són els de la mobilització, corren pels despatxos i, malgrat les samarretes, fan de polítics de saló, com... la resta de polítics. Els revé, sovint, la boca seca, les mans suoses i els zubs-zubs al cor.

La CUP viu un calvari personal. Maldorm cada nit. Li retrunyen els mots de CSQP i ICV que els recorden, dia sí i dia també, el suport de la CUP a la investidura de Puigdemont. En una de les intervencions més sonades, en el congrés d'ICV, un dels capitostos va sentenciar: "Mai, ni per acció ni per omissió, no hem fet ni farem president algú de dretes ni d'un partit corrupte". El dard feia diana. Els d'Endavant estan que trinen!

És, doncs, la malaltia qui en treu partit. La CUP sofreix una esquizofrènia política. Ells estan allí, on no volen estar, exerceixen, on no volen treballar. Mare de Déu santíssima! Quin dolor! Com en fan de mal, els escarnis de CSQP! Els de la CUP obren els finestrals del Parlament i bramen, a plena veu, al carrer: Mobilitzeu-vos! No serà el Parlament. L'estratègia és al carrer! Desitgen alliberar el remordiment. Volen tornar a les places i als casals. La contrició, la malaltia, els converteix en la lletra petita del pacte amb JxSí i fan veure la padrina als signants!

Aconseguir la Generalitat no ha estat cap beneiteria, ni per tirar-li llatinades. A l'ANC i a l'independentime li ha costat bous i esquelles. Aquests, ara, estan en xafarranxo de combat. El Govern i el Parlament són les eines de dominació democràtica. El llenguatge del món. Ara, les volen transformar, aquestes eines. Fer-les més poderoses i més útils. L'ANC i JxSí ja van fer la mobilització. Un exitàs de treball. No es tracta, doncs, de tornar-hi, només, als moviments socials. Sinó de convertir la Generalitat en l'eina principalíssima d'alliberament nacional.

La Generalitat ha de deixar de ser una institució autonòmica i ser un estat. Amb constitució i poders separats. L'ANC i JxSí s'han apropiat d'aquest ens per fer la revolució dels somriures. I saltar de la legalitat a la legalitat. És una estratègia. Una de les dues. L'altra pretén la independència des de la desobediència i el caos.

Les dues estratègies, tanmateix, han fet un pacte. Convindria que les dues seguissin un mateix full de ruta. La CUP hauria de deixar de marcar paquet i acceptar que les mobilitzacions organitzades per l'ANC i JxSí són d'alliberament. Veure-les, també, seves. Assumir-les. Per incorporar-se al treball de transformació de la Generalitat.

Isidre Palmada

Banyoles, 22/4/16