Bona notícia: ara per fi tothom ha entès, a una banda i a l'altra de l'Ebre, que això no és una broma, i que cal desplegar grans habilitats si un vol sortir-se'n amb la seva.

La resposta airada i tragicòmica de l'Estat no resulta cap sorpresa: no hi dediquem ni una ratlla. Allò que més colpeix és el que passa a casa nostra. Tothom és a tocar d'assolir els seus objectius, i alhora tothom necessita d'un petit marge addicional que resulta impossible per aconseguir-ho: el poble savi ens ha fet caure en el joc diabòlic, ens ha posat a prova, i no sabem sortir-nos-en.

Exemples? A cabassos. Si la CUP fos coherent, i escoltés la veu del poble, no la del seu "poble imaginari", votaria "sí" a la investidura de Mas. Si Junts pel Sí fos coherent, i escoltés la veu del poble, no la del seu "poble imaginari", miraria cap a CSQEP i redreçaria el procés cap al referèndum i el dret a l'autodeterminació. Si CSQEP fos coherent, i escoltés la veu del poble, no la del seu "poble imaginari", faria front comú contra l'Estat espanyol postfranquista que s'aixeca en armes quan sent a parlar de canvi de status quo. Si el PSC fos coherent, i escoltés la veu del poble, no la del seu "poble imaginari", faria costat a l'inici d'un procés constituent i de transformació profunda de les relacions amb Espanya. La resta de formacions polítiques que operen al país, sense cap mena de dubte legítimes i legitimades per milers de vots, amb el temps no comptaran.


La solució a la situació actual, per "constituent" i "meridiana" que és, fins i tot causa estupor sentir-se en l'obligació d'escriure-la"

Escoltem el poble quan ens interessa, i interpretem el que diu segons s'ajusti a la nostra conveniència. I així mai vindrà la independència. Simplement, ens limitem a reproduir la mala política a la qual hi estem acostumats, amb epicentre a Madrid. I el poble de veritat, no l'imaginari, ha dit prou d'aquesta colonització mental. Sort tenim del poble savi que ha parlat amb els vots i ha cridat, amb un cert to de desesperació: feu-vos grans, creixeu, i conduïu-nos a la plenitud democràtica que mereixem i a la qual hi tenim dret – us enfrontem a un repte en el qual tots hi teniu molt a perdre, però molt més a guanyar, en sereu capaços? Aquest és el missatge últim del 27-S.

Malauradament, sembla que els partits profundament catalans s'han tapat les orelles, i no volen escoltar el missatge de fons. Han bastit un mur molt més infranquejable que el de Berlín.
La solució a la situació actual, per "constituent" i "meridiana" que és, fins i tot causa estupor sentir-se en l'obligació d'escriure-la.