La Ubasart ho va descobrir, despistada, potser. L'odi a Mas té mercat, ven. Com la fórmula "si tu no hi vas, ells tornen". És fàcil. Resum una política de govern, les seves deficiències i accions. És un bon un recurs electoral. L'odi a... és... un NO a un sistema.
L'odi a Mas pot triomfar i fer govern. O bé fracassar. En el fracàs, l'eslògan autoritza la lluita de barricada, de frontera. Persevera en els màxims ideològics que ho condemnen tot, qualsevol iniciativa de gestió. En l'èxit, la fórmula concedeix una potent embranzida per encarar els primers cent dies de govern.
Negociar? Negociar. Negociar. Negociar. Eternament. Cada full del calendari desgasta i consumeix. Potser no podrem canviar l'ordre social. Però haurem triomfat"
La CUP s'ho ha trobat. Ells són imprescindibles. Algú s'ha dit: aprofitem-ho, doncs. Ara és el moment de canviar l'ordre social. Tant? No serà massa? L'ordre social és tot el programa de la CUP! La ideologia, tota sencera! No serà... massa? Els tenim! Els del Junts pel Sí no poden res, sense nosaltres. Aleshores, collem! Han de negociar...
Negociar? Però, s'haurà de transigir i un cop Mas sigui investit, ens menysprearà. Se li enfotrà la CUP. Negociar ha de ser per a guanyar. Els electors no apreciaran altra cosa. El què, el com i el quan seran el flagell. Potser no podrem canviar l'ordre social. Tanmateix decidirem que en fan dels diners i dels pressupostos, en sanitat, en educació, en carreteres, en habitatge, en ajudes socials... presidències rotatòries, fiscalització de l'executiu... S'hauran de plegar a les exigències que els imposem.
Negociar? Efectivament i ells s'han d'humiliar. Mas no serà president. Ell és el nucli de l'eslògan. Potser no podrem canviar l'ordre social. Deixarem però, Convergència agònica. Si l'independentisme hagués superat el 50%, aleshores forçaríem a una DUI ràpida i contundent. Entre la DUI i el Procés, però, hi ha un espai per explorar. ERC ja l'insinuà. La humiliació és això, també. Alterar la força dins Junts pel Sí.
Negociar? Negociar. Negociar. Negociar. Eternament. Cada full del calendari desgasta i consumeix. Potser no podrem canviar l'ordre social. Però haurem triomfat. La nostra intransigència ens farà líders de l'esquerra. La nostra coherència ens projectarà mundialment. Perseverar, flagel·lar, trepitjar els talons és la nostra negociació.
El 27S va evidenciar uns resultats que no eren nítids ni clars. La suma de Junts pel Sí i CUP esmenava la pàgina, subtilment. Semblava que el món se n'adonaria, de la força. Però els polítics ho han encallat, com sempre. La CUP ha passat una pantalla. Ara ja és un partit. Un de més. La tàctica, com els altres, els sedueix. Potser no podran canviar l'ordre social. Però ja miren les enquestes.
Isidre Palmada
Banyoles, 19/11/15
