La Colau va aconseguir l'alcaldia de Barcelona, des del no-res. En Comú-Podem ha guanyat àmpliament les espanyoles i, fins i tot, flirteja amb el poder central, amb possibilitats d'imposar-li el discurs. Ara la Colau es planteja consolidar aquest electorat.
L'electorat és un espai, de molts vots, que compra il·lusió, anàlisi, debat, alternatives, tècniques, propostes, actituds, formes de procedir, etc. i que s'enrotlla a una esquerra alternativa, diferent, oberta a la cosa possible i delectable. És un espai que no és difícil de delimitar. Va des del PSC al Procés Constituent, amb totes les sigles d'esquerra del país. Un centre-esquerra amplíssim, de discurs suggeridor, llaminer i molt comercial des del punt de vista de les eleccions.
Si la Colau ha saltat de Barcelona a Catalunya, és perquè aspira a imposar-se a la CUP. Serà el primer combat que haurà de lliurar. La Colau ho planteja com una OPA hostil"
Els del PSC s'han arraconat als reductes i han deixat de ser atractius. Són tècnics amb plaça de funcionari, al partit. L'escalafó els vindrà de l'obediència i el PSOE els dóna l'animositat i els incentiva. Són jacobins, amb un catalanisme carrincló i banal. La Colau els podrà manllevar la trempera i quasi tot l'electorat que havien tingut (moltíssima gent).
ERC ansieja, també, aquests orfes del PSC. La Colau els tindrà de competidors. No obstant això, ERC té guanyat el discurs independentista. Tot i que l'haurà de consolidar. El "procés" iniciat amb l'ANC i Òmnium i el "procés" d'autodeterminació de la Colau són diferents. Són vies que van per rails propis. Els moments i els compassos no són els mateixos. Però tenen baixadors compartits i el públic pot passar d'una via a l'altra.
Hi ha tanmateix, un semàfor vermell, intens i enlluernador: La CUP comparteix de sempre, l'espai de la Colau. Amb una CUP potent l'alcaldessa no s'hauria atrevit. No hauria fet el pas endavant. Les últimes eleccions al Parlament no li havien sortit rodó i Ella podia conformar-se amb Barcelona, amb la lluita municipalista.
Si la Colau ha saltat de Barcelona a Catalunya, és perquè aspira a imposar-se a la CUP. Serà el primer combat que haurà de lliurar. La Colau ho planteja com una OPA hostil. Els compra tot el discurs, el de la CUP i el dels amics trotskistes. Ella ho pot fer i a Sabadell ho va demostrar. La Colau va provocar un forat a la CUP, de 1515 vots. La meitat de l'empat ja és dels Comuns.
Els altres 1515, tenen un mal justificar. La DUI no els ha funcionat. No tenen un "procés" propi i han d'anar a remolc de l'altre "procés", el de l'ANC i Òmnium. D'això els plora la criatura. Com oposar-se? A comarques, la CUP és independentista. Però no ha elaborat cap full de ruta, alternatiu a JxSí. Es veuen abocats a pujar al seu vagó. No sabrien, ni podrien aconseguir la independència, diferentment.
La manca d'arguments i amb un discurs tan similar, la CUP és assimilable. La Colau ja saliveja. La CUP té poca experiència del poder supra-municipal. I endemés, no s'hi troba. Els basqueja. No el volen, aquest poder. En canvi, la Colau pensa com Lenin. La política i els canvis no es fan des de baix. O bé, no es fan des de baix i prou. El poder és meravellós i a la Colau, no li fa esgarrifances.
Isidre Palmada
Banyoles, 28/1/16
