Barcelona · La primera crisi mundial del segle XXI originada per causes diverses i de conseqüències no previsibles es remunta a l'esclat de les hipoteques subprime als Estats Units l'any 2007.Al l'Estat espanyol s'hi suma un model de creixement basat fonamentalment en la construcció, en un consum intern desmesurat i en el recurs del diner barat i procedent en grans quantitats de l'exterior.

Quan aquest flux monetari s'ha parat ha ocasionat una profunda crisi de liquiditat en les institucions financeres que s'ha traslladat immediatament sobre l'economia productiva i sobre les famílies, que han vist reduït dràsticament l'accés al crèdit.

Catalunya, a diferència d'Espanya, té una xarxa empresarial, una estructura formativa i un conjunt d'organismes de recerca que li han de permetre, amb esforç i austeritat, afrontar millor que altres territoris el repte de l'actual crisi. Però també té una doble amenaça. La primera, el model de finançament actual que impedeix que Catalunya pugui disposar dels recursos necessaris per afrontar les necessitats derivades de l'actual crisi. Es fa molt evident la insuficiència estructural del model pactat l'any 2002, que per una banda, fins ara s'havia amagat pels extraordinaris rendiments derivats de la bombolla immobiliària i per una altra, ha penalitzat de forma sistemàtica les comunitats que fan un major esforç fiscal, finançant les seves necessitats de despesa per sota de la mitjana del conjunt.

 

La segona, és que el Govern de l'Estat adopta unes mesures contra la crisi que no protegeixen l'economia productiva sinó l'economia especulativa i el capital financer. Les solucions que arriben del Govern Zapatero no donen resposta a les necessitats catalanes perquè no atenen a la realitat econòmica catalana, significativament diferent a l'espanyola.

 

Davant d'això, Esquerra ha presentat un llistat de mesures, moltes de les quals ja s'estan implementant i s'implementaran des del Govern català, optimitzant els recursos i competències que disposem. En concret, a curt termini hem estructurat sis eixos: incrementar l'oferta de crèdit del sistema financer, millorar la liquiditat de les relacions interempresarials i d'aquestes amb l'administració, reduir la burocràcia, agilitar l'administració, incrementar el rigor pressupostari, millorar la protecció d'atur contributiu i assistència dels aturats i impulsar les mesures de suport als sectors productius estratègics. I a llarg termini, cinc objectius estratègics: millorar l'estructura financera de les empreses de Catalunya, impulsar els instruments de canvi del model productiu i, principalment, la innovació i la internacionalització de les empreses, millorar l'ocupabilitat de les persones, la cobertura de la situació d'atur i els instruments d'ajust del mercat de treball, millorar les condicions d'entorn de l'activitat empresarial a Catalunya i reforçar les polítiques de l'estat del benestar.