Barcelona · Finalment, va reeixir la teoria Jiménez Villarejo de considerar que amb la incorporació del qualificatiu "il·legítim" en la Llei de la Memòria, aplicat als tribunals franquistes, n'hi havia prou per intentar assolir l'anul·lació de les sentències franquistes. Això sí, a través de l'acció dels represaliats o de les seves famílies en els tribunals.

  Més enllà  del poc recorregut jurídic d'aquest argument ja que la llei no qüestiona la legalitat dels tribunals, acceptar que hagin de ser les víctimes o els seus descendents qui hagin de  pledejar amb l'Estat és condemnar-los una segona vegada.  I una indignitat. A Europa, altres democràcies que han patit passats totalitaris han anul·lat per llei les sentències, han reparat els honors i han rescabalat tots els patrimonis espoliats.

  Però IC i PSC no volen cap tensió amb l'Estat. I CiU ni tan sols ha lluitat per l'anul·lació de la sentència de Carrasco i Formiguera. I de l'esquerra espanyola, poc podem esperar-ne. Només cal recordar que Felipe González l'any 1995, fins i tot es va negar a assistir als actes dels cinquantè aniversari de l'alliberament de Mauthausen o tenir present l'incompliment del compromís més recent de la vicepresidenta del govern espanyol d'anul·lar la causa del President Companys feta el 15 d'octubre de 2005 al Fossar de la Pedrera al costat del president Maragall.

  El parlament de Catalunya va aprovar fa pocs dies una resolució que insta el govern de la Generalitat a actuar jurídicament en pro de l'anul·lació. Tèbia i aigualida, però atenent-nos a les posicions de la resta de forces polítiques...

 

Es cert que Esquerra no comparteix allò que ha endegat el conseller Saura perquè segons el nostre criteri ha de ser la institució la que reclami l'anul·lació. Per raons de dignitat nacional i perquè de l'èxit en depèn que, posteriorment, la justícia espanyola es vegi obligada a anul·lar la resta de sentències. I per llei com ha estat fet per l'estat alemany.

  En tot cas, com que el que s'ha fet fins ara a través del conseller Saura no exclou res, exigim que la Generalitat, com a institució, reclami l'anul·lació (no pas d'aquí un temps com va insinuar el conseller d'IC, tot  volent fer creure que el que havia fet la néta del president era un primer pas imprescindible). Volem que la nostra institució nacional ho reclami davant de l'aparell judicial espanyol. Això és el que cal fer i el que han d'exigir els companys d'Esquerra en el govern. I de forma immediata.