Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 23 de de desembre del 2009 | 15:04
Opinió · Política

El català no és oficial a l'Aragó. L'occità sí que ho és a Catalunya

Barcelona · Amb pocs dies de diferència, les Corts aragoneses han aprovat la llei de Llengües i el Govern de la Generalitat de Catalunya ha fet públic el projecte de llei sobre la llengua occitana a l'Aran. Mentre la primera, aprovada després de molts anys de promeses i un debat crispat, amb l'oposició del PP i el Partit Aragonès Regionalista (PAR), no reconeix l'oficialitat del català i l'aragonès, la segona, encara en fase de tramitació, sí que la reconeix i desenvolupa per a l'occità de la Vall d'Aran, en aplicació del que ja preveu el nou Estatut d'Autonomia. Dues posicions significatives de cara al reconeixement de les llengües minoritzades al Regne d'Espanya.

El PSOE aragonès -que alguns, i sobretot l'actual president de la comunitat autònoma, el ribagorçà Marcel·lí Iglesias, no haurien d'oblidar que té, sobretot a la Franja, arrels històriques catalanes- va aconseguir fer aprovar el 16 de desembre passat, amb l'ajut de la Chunta Aragonesista (CHA), una nova llei de llengües que, atès el resultat del debat a les Corts aragoneses, podia haver estat molt més ambiciosa. El seu aliat de govern, el PAR, li va negar el pa i la sal, i va combatre la llei, en aliança amb el PP, amb tots els mitjans possibles, inclosa la propagació de mentides, fal·làcies lingüístiques i aberracions com la pretensió que fossin els parlants de cada poble els qui definissin quina és la llengua que parlen.

En canvi, va aconseguir el suport de la CHA, tot i que aquesta formació aragonesista -com també IU- la trobava excessivament curta. Si el PSOE aragonès hagués estat més ambiciós, la nova llei hauria pogut reconèixer l'oficialitat de les llengües catalana i aragonesa perquè tenia a les Corts la majoria necessària. La servitud de la seva aliança amb el PAR ha planat al llarg de tot el debat i, en definitiva, tampoc no l'ha alliberat de l'afebliment polític que ha suposat la campanya d'aquest partit contra la nova llei. Tant el PP com el PAR ja han dit que, si aconsegueixen canviar les majories a les Corts en les properes autonòmiques no dubtaran d'acabar amb les febles garanties que la nova llei preveu per a les dues llengües minoritzades. En canvi, cal reconèixer al PSC el valor -juntament amb els seus aliats del tripartit i, res no fa suposar el contrari, de CiU durant el tràmit parlamentari- de tirar endavant, amb el projecte de llei presentat el 22 de desembre, les previsions del nou Estatut d'Autonomia sobre l'oficialitat de l'occità a la Vall d'Aran, tot i que el text estatutari encara és pendent de la sentència del Tribunal Constitucional. Malgrat que, personalment, espero ben poca cosa d'aquest Estatut més que retallat per les Corts espanyoles, contra el qual vaig votar des d'una aspiració a la independència del nostre país, no vull deixar de subratllar la diferent perspectiva amb què els dos partits governants han abordat l'oficialitat d'unes llengües que no són majoritàries en el territori que administren. Sobretot perquè demostra que, malgrat la submissió comuna a la política del govern de la monarquia espanyola, encara hi ha diferències.

I aquestes diferències vénen condicionades, al meu parer, per la diferent cultura política que impregna les dues societats majoritàries en aquests territoris: a Catalunya, la diferència és un valor; a l'Aragó, una nosa. Compte, però, de no fer d'aquesta constatació un principi adquirit per sempre. Tant l'aplicació de la futura llei de l'aranès -que espero que passi millorada el tràmit parlamentari-, en àmbits com els mitjans de comunicació o el judicial, com la redacció definitiva de la que ha de regular la nova organització territorial a Catalunya haurien d'aprofundir al màxim aquesta cultura de respecte a la diferència.

I no sembla que el projecte que s'està preparant respecte a aquesta segona qüestió -responsabilitat, per cert, del republicà alturgellenc Jordi Ausàs- acompleixi les aspiracions dels aranesos. El mateix 22 de desembre, els grups polítics que configuren el Consell General de l'Aran han reiterat la seva oposició a la futura llei territorial si no reconeix a l'Aran el dret d'autogovern i l'autonomia, sense encotillar les institucions pròpies de la Vall en la futura vegueria dels Pirineus. Fins i tot el partit que governa l'Aran, Unitat Aranesa -aliat del PSC-, ha amenaçat de trencar aquesta aliança si els socialistes catalans mantenen el suport a una llei territorial en els termes proposats per la conselleria de Governació.

Com deia mestre Xirinacs, els pobles sotmesos hem de parar compte que, de la nostra banda, no en sotmetem d'altres quan aconseguim les nostres llibertats. El cas de l'Aran pot resultar un bon exercici al respecte.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat