Barcelona ·
El partit socialista avui encara reté pràcticament la totalitat del poder polític a Catalunya. Governa l'Administració de l'Estat, la Generalitat, l'Ajuntament de la capital de Catalunya, les altres tres capitals de província segons l'ordenació territorial estatal, i tres de les quatre diputacions. El partit socialista ha governat en anys de bonança, de pressupostos expansius amb grans possibilitats d'inversió. Ha governat quan les possibilitats eren il·limitades. Ha governat, això sí, amb un excessiu partidisme i sectarisme que ha ofegat la societat catalana.
I amb totes aquestes possibilitats infinites on han portat al país? Quines han estat les grans fites assolides? Vivim millor que ahir? Tenim la percepció de que tenim més autogovern? Han millorat el finançament de Catalunya? Han sabut preparar el país per fer front a futures crisis? Han millorat la competitivitat del país? Han impulsat les mesures per a canviar el model productiu? Han millorat l'excel·lència i el rendiment de la nostra escola? Han situat la nostra universitat entre les millors del món? Han reduït els índexs relatius de pobresa? Han finalitzat les obres de tots els projectes dibuixats per anteriors governs com la línia 9 del metro, el TGV, l'ampliació del Port de Barcelona? Han reduït o eliminat algun peatge? Han garantit l'abastament d'aigua o d'energia a Catalunya? Si patim una sequera o una nevada, l'abastament està garantit? S'ha desplegat amb rapidesa el nou Estatut? Han aconseguit una participació majoritària i determinant de les institucions catalanes en la gestió del Prat? Han millorat els índexs d'emissions de CO2 a l'atmosfera? Han millorat la nostra aportació a la lluita contra el canvi climàtic? Han millorat les ràtios d'eficiència i eficàcia de la nostra administració pública? I sobretot han millorat la confiança dels ciutadans en les institucions públiques?
Són preguntes que ens hauríem de fer avui per saber si aquests anys immillorables des del punt de vista econòmic han servit per transformar el país. Són preguntes per avaluar si veritablement s'han aprofitat aquests anys per part dels governs socialistes. Són preguntes per saber la distància entre declamar paraules i exercir la governabilitat dia a dia. Són preguntes per esbrinar quina és la diferència entre les paraules i els fets, que sempre són més tossuts i expressen realitats tangibles. Jo tinc la meva resposta a cadascuna de les preguntes, i en cap cas és positiva. Fins i tot en molts casos, aquests anys d'hegemonia absoluta socialista, han portat a una perillosa regressió del país.
Zapatero, Montilla i Hereu són els màxims exponents d'aquests anys d'hegemonia socialista que han portat a Catalunya a un estat d'ànim que té tres atributs principals:
a) desafecció a la política, per haver-se evidenciat que aquesta en mans del socialisme és incapaç de solucionar els problemes de la societat
b) "emprenyament" amb els polítics socialistes, perquè han demostrat que els catalans només som un graner de vots a maltractar i mentir si és necessari - com a mostra la retallada de l'Estatut, l'incompliment de l'Estatut retallat, l'incompliment amb la disposició addicional tercera, l'incompliment amb les inversions en carreteres i en matèria ferroviària, l'incompliment amb el sistema de finançament pactat, el culebrot de 4 anys sense sentència del TC respecte l'Estatut, la crisis de rodalies, la consulta de la Diagonal, i un llarg etc.
c) desànim respecte de les possibilitats del país de sortir de l'atzucac que la crisi econòmica, institucional i política ens han situat, doncs el ciutadà percep que els governs de Zapatero, Montilla i Hereu demostren, dia rere dia, no tenir criteris ni idees clares alhora de posar en marxa mesures concretes per fer front a la crisi que patim.
El país està una mica fart de rectificacions que suposen temps, diners i menys confiança si cap, en tots plegats. Hom podria dir que utilitzo als Zapatero, Montilla o Hereu com a caps de turc i no és així. No els culpo pel que són sinó pel que han fet, pel que han pogut fer i no han fet i pels errors que han comés alhora de preveure la crisi i fer-hi front. Els governs socialistes que són els reis de les gesticulació sense fons, avui gesticulen i segueixen proposant-se com a resposta a la crisi però obliden que el ciutadà els ha vist actuar des de 2007 amb irresponsabilitat - negant la crisi- i amb una incapacitat manifesta per reaccionar i fer front a la realitat que es llegeix amb A d'atur, amb D, de dèficit i amb R de retallades a l'estat del benestar, en conclusió amb C de crisi.
La fi del règim hegemònic socialista no serà fruit només de l'alternança democràtica que sempre és necessària - imprescindible a l'Ajuntament de Barcelona on fa més de 33 anys que governen els mateixos- sinó que també serà fruit de la necessitat d'un canvi de polítiques públiques per redreçar el país i fer front als problemes que tenim. Un canvi fruit d'una necessària esperança amb un futur millor per a tots.
