Barcelona ·
A la metròpoli i als aparells de l'estat se'n foten de nosaltres. Aquests són els que volen un estat i es barallen per un informe? Realment, l'estat, davant l'actitud provinciana i de santa innocència de la nostra classe política i els nostres mitjans de comunicació, no ens té cap respecte ni ens entén. Veu que no tenim sentit d'estat, que no tenim els aparells, ni les estructures, ni la mentalitat que això comporta.
Un alt càrrec vinculat des de fa molts anys al CNI em plantejava fa uns mesos si això de voler la independència era una cosa seriosa o era una broma. I em va començar a explicar les diferents estructures i moviments que han assolit la independència en el marc de l'Europa Occidental o de la resta del món, deixant de banda aquelles que van venir provocades per la descolonització. I em preguntava: penseu que podreu assolir la independència sense unes estructures que li donin suport?
Ja em vaig trobar amb aquesta situació, com explico al meu llibre Un pas endavant', sobre la història dels Mossos d'Esquadra, amb moltes dificultats, incomprensions. I hi ha una cosa encara més greu: hi ha polítics al nostre país que creuen en la viabilitat de la independència de Catalunya? Saben de la força d'un estat? Dels seus aparells? De les seves clavegueres? De la seva intel·ligència? De la seva capacitat de manipulació i instrumentalització? De l'ús de totes les tècniques per desbaratar un moviment nacional com el català?
I, a més, disposen de la coincidència i complicitat de les forces nacionalistes espanyoles, que són solidàries i discretes amb els seus propis aparells.
En els darrers anys, el que és evident és que els nostres polítics es mouen en el camp de la intel·ligència i la construcció nacional amb pilotes', actuant d'una forma innocent i provinciana.
Fa uns pocs anys, en el primer tripartit, sense haver elaborat, ni escrit, ni ordenat un informe sobre els mitjans de comunicació, vaig assolir-ne la responsabilitat política perquè havia de protegir aquelles persones, per sobre i per sota de mi, que van editar, per ordre superior, aquell suposat informe. Ara, anys després, s'intenta repetir la mateixa operació i també buscar un altre cap de turc, sense adonar-se'n del gran ridícul que tots plegats estem fent davant dels aparells de l'estat que, cada dia, com si fos la cosa més habitual en la funció d'un estat, controla els nostres mitjans de comunicació, els seus professionals, la nostra classe política, els nostres sectors financers, econòmics, i la nostra societat civil, per estudiar les seves orientacions i saber si alguna pot perjudicar els interessos de l'estat, la corona i la nació' espanyola. I això, amb més o menys eficàcia, ho fan fa més de 300 anys.
No intento aquí justificar res, sinó simplement provocar, perquè s'entengui què significa tenir sentit d'estat, per tal de no seguir fent el ridícul amb la nostra innocència i provincianisme.
