Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 15 de de novembre del 2011 | 16:10
Opinió · Política
Humbert Roma
Periodista

Els nervis de Rajoy i el PNB

El resultat extraordinari de Bildu a les eleccions municipals i forals del 22 del maig passat va ser una sorpresa fins i tot per a molts votants de la coalició.

Diumenge vinent, a les eleccions a les Corts espanyoles, si es compleixen les enquestes –fins i tot les que els són més desfavorables–, la coalició Amaiur, ara amb l'aportació d'Aralar que no tenia Bildu, pot superar amb escreix aquells resultats. Pocs sondejos els neguen ja la possibilitat d'aconseguir grup propi al Congrés, si no fan la trampa de reduir el País Basc del sud als tres territoris de la comunitat autònoma d'Euskadi i deixar de banda en els seus comptes la comunitat foral de Navarra.

Una vegada més cal insistir en la importància que tenen els resultats al territori foral navarrès pel que representen en l'imaginari basc i, en concret, el de l'esquerra independentista. No en debades, Amaiur –la denominació de la nova coalició– correspon al castell on va tenir lloc una de les darreres gestes de resistència dels bascos del Regne de Navarra contra les tropes castellanes el 1512, de la qual l'any vinent farà cinc-cents anys. El candidat del PP a encapçalar el proper govern de la monarquia, Mariano Rajoy, ho deu tenir molt present quan, oblidant el pragmatisme poc bel·ligerant en el tema basc que ha vingut mostrant durant la campanya electoral, es despenjava dissabte passat amb un missatge radical donant suport a la petició de la presidenta de la comunitat foral, Yolanda Barcina (UPN), i comprometent-se a reformar la Constitució Espanyola per suprimir-ne la disposició transitòria quarta que preveu la possibilitat d'unió de les comunitats d'Euskadi i Navarra si ho decidís el parlament foral i ho ratifiqués la majoria de la població en referèndum.
Mai fins ara un dirigent del PP del rang de Rajoy havia plantejat amb tanta radicalitat l'oposició a la unitat de les quatre províncies del País Basc del sud
Una possibilitat que va ser inclosa, per cert, en els documents pactats pel Partit Socialista d'Euskadi, el PNB i Batasuna en les converses de Loiola durant el procés de pau frustrat del 2006. I que podria tornar a ser objecte de negociació si l'actual situació de fi de la lluita armada acordat per ETA facilita els objectius de l'independentisme basc d'esquerres de replantejar una nova mesa de partits per resoldre el conflicte polític, sense fer-la dependre de la resolució de les seves conseqüències bèl·liques. L'abolició de la transitòria quarta de la Constitució espanyola es planteja ara, per iniciativa dels aliats navarresos del PP, com a eina electoral i Rajoy no té més remei que dir-los que sí, tot sabent que si vol seguir el full de ruta que van marcar els facilitadors internacionals a la declaració d'Aiete del 17 d'octubre a Sant Sebastià haurà d'abandonar dogmatismes com ho haurà de fer també l'esquerra independentista.

Reformar la Constitució espanyola per posar més obstacles a la resolució del problema que el Regne d'Espanya té al País Basc i privar als ciutadans que viuen al territori administrat per la comunitat foral navarresa del dret a decidir si volen o no unir-se als qui ho fan a la comunitat autònoma d'Euskadi, com els reconeix la mateixa Constitució, no sembla la millor manera d'abordar la construcció d'una pau duradora i sòlida. Mai fins ara un dirigent del PP del rang de Rajoy havia plantejat amb tanta radicalitat l'oposició a la unitat de les quatre províncies del País Basc del sud fins arribar a abonar en públic la idea d'una reforma constitucional amb aquest objectiu. Malament deuen anar les enquestes respecte dels resultats d'Amaiur al territori de la comunitat foral navarresa pel que fa a la continuïtat de l'statu quo que interessa a la dreta imperialista espanyola, i a Rajoy l'han traït els nervis.
El PNB podria arribar a perdre l'hegemonia electoral del nacionalisme basc en favor de l'esquerra independentista
Un increment substancial dels vots de l'esquerra independentista basca al territori foral navarrès –més enllà dels aconseguits per Nafarroa Bai a les passades eleccions amb l'esquerra abertzale il·legalitzada i fins i tot dels que van aconseguir els mateixos independentistes quan es podien presentar encara a eleccions– significarien un revés notable a l'estratègia del PP i el seu aliat UPN per a la comunitat foral. I no solament en aquestes eleccions sinó sobretot en una perspectiva de futur. Precisament un dels factors negatius per a l'esquerra abertzale a les darreres eleccions municipals i forals va ser el manteniment de Nafarroa Bai com a competidor sòlid en un mateix espai polític.

Els resultats d'Amaiur a la comunitat foral navarresa també han de servir per avaluar la força electoral que hi té el PNB –habitualment escassa– que ara va en coalició amb els antics "independents" de Nafarroa Bai (Urxue Barkos) en la candidatura Geroa Bai, ja sense la resta dels antics aliats de Nafarroa Bai. Les preocupacions electorals del PNB no es limiten, però, a la Navarra foral sinó que abasten els quatre territoris bascos sota sobirania espanyola, perquè podria perdre fins i tot el grup parlamentari propi al Congrés espanyol dels diputats. Unes eleccions, doncs, que també per al PNB poden representar un tomb substancial, fins arribar a perdre l'hegemonia electoral del nacionalisme basc en favor de l'esquerra independentista. Un fet del tot nou que pot repercutir de forma substancial en el futur immediat, a les properes eleccions al Parlament d'Euskadi amb una esquerra abertzale ja legalitzada, sempre que aquesta sigui prou hàbil per mantenir les aliances que han fet possible les coalicions Bildu i Amaiur (acumulació de forces sobiranistes, en terminologia independentista).
S'ha utilitzat el diari "Deia" per donar a entendre que la decisió d'ETA de posar fi a la lluita armada pot tenir escletxes
Aquesta possibilitat ha fet perdre també els nervis als dirigents i l'entorn del PNB que han afrontat la campanya centrant bona part del discurs en el combat contra Amaiur. Arribant a utilitzar el diari "Deia" –que acostuma a expressar el punt de vista de l'aparell penebista– per donar a entendre que la decisió d'ETA de posar fi a la lluita armada pot tenir escletxes. La mostra més escandalosa d'aquesta estratègia la va donar el diari en la seva edició de dimecres passat, amb una llarga informació sense firmar, titulada "Les forces de seguretat adverteixen que el risc d'escissió a ETA és molt gran". On, citant només fonts policials espanyoles, especulava sobre la possibilitat que els "durs" (així, entre cometes) "podrien moure fitxa en una assemblea que es farà després de les eleccions generals".

És clar que ningú pot dir amb certesa què passarà a ETA a mitjà termini, segons com evolucioni la resolució de les conseqüències del conflicte (presos, desarmament, víctimes, exiliats...) que els facilitadors internacionals posaven com a objecte exclusiu de negociació amb els governs espanyol i francès en el segon punt de la declaració d'Aiete. Però és molt aventurat –per no dir obertament mendaç, quan ETA ha repetit una i altra vegada, sense cap mostra de dissidència coneguda, que la decisió de deixar les armes és definitiva– donar per bones unes suposades filtracions procedents de les clavegueres de l'Estat en plena campanya electoral. Una campanya electoral que amenaça, precisament, d'acabar amb l'hegemonia nacionalista del PNB.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Humbert Roma
Indica publicitat