Barcelona · Però si l'Estat espanyol és incapaç de controlar les despeses, tal com ha demostrat fins ara, de poc servirà aquesta modificació.

Quan el PSOE i el PP es posen d'acord la majoria de vegades en surt perjudicada Catalunya i,  malauradament, aquesta vegada també serà així. S'aprofitarà aquesta modificació per reduir  l'autogovern i la capacitat financera, ja prou minsa, del govern de Catalunya. Finalment tindran l'excusa perfecta per rebaixar el sostre autonòmic, tal com reclama amb la boca plena l'expresident Aznar, des de fa temps, i amb més discreció Mariano Rajoy i alguns dirigents del PSOE.

En aquesta situació convé més que mai, més ben dit és imprescindible la unitat dels partits polítics catalans. Com que ja estem escarmentats i gallina escaldada d'aigua bullent fuig, abans de llegir la lletra petita, com reclamen alguns, cal un front català per oposar-se a aquesta reforma si pretén la més mínima retallada de les competències autonòmiques. Retallada perfectament factible tenint en compte que algunes autonomies estan disposades a retornar competències i a d'altres no els suposaria cap problema aquesta rebaixa competencial.

Però Catalunya no es pot permetre cap pas enrere en en un moment en què el país s'està debatent entre l'autonomia i la independència, en un moment històric en què s'esta fent el tomb des de l'autonomia cap a la independència, en un moment en què les enquestes diuen que una majoria, petita encara, però majoria, està disposada o votar a favor de l'autodeterminació. Acceptar un pas enrere significaria un cop molt fort per a les nostres aspiracions i desmobilitzaria moltes persones i bona part de la societat civil que han començat a creure que la independència és possible i abastable.

Els partits polítics catalans han d'estar a l'alçada del que la història els demana, malgrat que no ho han estat en altres ocasions, el poble de Catalunya els farà costat si fan un front comú contra qualsevol retallada i per contra els donara l'esquena si s'hi avenen. A alguns com a ERC els convé pensar molt bé els propers passos que faran en un moment de recomposició de l'independentisme,  quan es planteja per primer cop una candidatura independentista unitària al Congrés que els permetria recuperar el crèdit que han perdut aquests darrers anys.

ERC pot ser el pal de paller i representar l'independentisme si s'avé a fer una política catalana i sense concessions a Espanya, Solidaritat i Reagrupament ja ho han expressat clarament i pel que fa a Joan Laporta, potser val més que es plantegi tornar-se a presentar a la presidència del Barça, hi va fer més bon paper que a la política i sembla que és el que més li interessa.

El PSC tindrà en aquesta reforma la seva prova de foc, haurà de demostrar si està a favor d'Espanya o a favor de Catalunya, si prefereix ser el germà petit del PSOE i fer seguidisme inconsistent de les decisions que frenen la llibertat nacional de Catalunya o fer-se gran, emancipar-se i decidir lliurement què vol fer.

CiU ha d'anar també en compte perquè  aquesta decisió pot aguditzar més que mai les diferències entre Unió, Duran i Lleida està d'acord amb aquesta modificació, mentre Convergència  hi està en contra. També CiU haurà de decidir, potser més aviat del que pensa, si està a favor de la independència o de la dependència.