Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 15 de de març del 2012 | 17:50
Opinió · Política
Jordi Turull
Diputat de CiU al Parlament de Catalunya

Plou sobre mullat

L'ofec econòmic que pateix Catalunya va ser ratificat ahir pel conseller Mas Colell quan va presentar les dades de la balança fiscal entre Catalunya i Espanya. Les relacions econòmiques entre Catalunya i l'Estat espanyol són insostenibles i s'han agreujat considerablement amb la crisi i l'incompliment del pagament dels seus deutes.

Cada any marxen de Catalunya més de 16.000 milions d'euros i no tornen. Injust.

La radiografia econòmica evidencia una clara sagnia, un drenatge i una inanició fiscal que debilita els sector productiu, l'administració pública catalana i l'estat del benestar. Però com afecten aquestes grans xifres a la butxaca de cada ciutadà, com esgoten a la nostra ciutadania? Cada català s'ha de resignar en veure com cada any aporta 2.251 euros sense que li representin cap benefici en serveis i prestacions.

L'Estat incompleix els deutes pendents amb Catalunya com el pagament de la disposició addicional tercera i el fons de competitivitat. Amb els ajustos, el govern central ens obliga a complir un objectiu de dèficit duríssim, tot i que satisfem i prestem serveis finalistes com Ensenyament, Salut i Benestar; mentre que a ell s'aplica uns objectius plausiblement lleugers. L'Estat espanyol fa un discurs de duresa però s'aplica a ell mateix una recepta molt tova. No ens volem esmunyir de les responsabilitats que ens pertoquen, però cal un anivellament progressiu d'acord amb cada administració i la rigidesa del dèficit dels serveis que presten.

Des de Catalunya alimentem altres territoris de l'Estat des dels anys 80, sense que aquests hagin estat capaços de crear una infraestructura pròpia, necessària i suficient per poder caminar sols, amb una autonomia econòmica, financera eficient i competitiva. Cal trobar una solució, constructiva, que ens tregui del cul de sac econòmic i del perpetu diàleg de sords a nivell polític.

En definitiva, des de 1986 que plou sobre mullat. La mitjana del dèficit fiscal des d'aleshores és d'un 8% del PIB. Els "donatius" de Catalunya generen riquesa altres indrets de l'Estat, mentre paradoxalment s'afebleix la nostra economia, perdem musculatura i capacitat de progrés econòmic i social. Cal acabar amb aquest tracte injust i apostar com a País i a una sola veu pel pacte fiscal, perquè tenint la clau de la caixa deixaria de ploure sobre mullat.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jordi Turull
Jordi Turull
Diputat de CiU al Parlament de Catalunya
Opinió ·
Credibilitat versus incredulitat
Opinió · Política
Trampes al solitari
Opinió · Política
Apagar el foc amb benzina
Opinió · Política
Un any de canvis
Opinió · Política
CiU vs Recentralització
Opinió · Política
Aval al full de ruta
Opinió · Política
Passos ferms i endavant
Indica publicitat