L'actitud de Convergència i Unió, en canvi, s'ha caracteritzat per la responsabilitat i tenir alçada de mires, evitant que l'economia de l'Estat acabi intervinguda com a Grècia. Sense cap mena de dubte, Catalunya també n'hauria pagat els plats trencats. Aquesta actitud d'irresponsabilitat, per part dels dos partits espanyols, també arriba en l'actual context de precampanya i campanya electoral i no només amb retrets, sinó amb les últimes accions del govern socialista o les seves propostes electorals.

Chacón demana retallar el doble del què hi ha actualment. Mai havíem estat davant d'un doble discurs tan contradictori com fals

El govern socialista encara deu 759 milions d'euros a destinar en infraestructures corresponents a la disposició addicional tercera de l'any 2008. També ens deuen els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat, tan poc defensats pels 25 diputats del PSC a Madrid. I la resposta quina és? La candidata del PSC, Carme Chacón, retreu al Govern de la Generalitat els ajustos pressupostaris, quan ella forma part d'un Govern que nega a Catalunya allò que li pertoca.

Des del govern d'Espanya, de la Ministra Chacón es demana retallar i fer ajustos d'un 20%, el doble del que hi ha actualment. Mai havíem estat davant d'un doble discurs tan contradictori com fals. A més, el president espanyol treu pit davant d'Europa: diu que té 7.654 milions d'euros de coixí. La setmana passada era la seva vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, presumia de 4.000 milions d'euros per reduir el dèficit. El govern socialista, com un morós, no paga el que deu a Catalunya.

L'ambigüitat i la poca concreció, encoberts d'afany recentralitzador, també arriben de la banda del Partit Popular. La seva representant al Parlament, Alícia Sánchez-Camacho, va reafirmar l'aposta del seu partit pel corredor del mediterrani. Poc després, el candidat del PP, Mariano Rajoy, en una entrevista a un diari editat a Catalunya, nega que sigui prioritari: "És molt important, però n'hi ha d'altres que també ho són". I a més, no han parat d'atacar el nervi de la nació: la llengua catalana i el model d'immersió lingüística. I la cirereta del pastís, pacten i aplaudeixen conjuntament una reforma constitucional que lamina la capacitat d'autogovern de Catalunya.

Davant d'aquesta onada recentralitzadora, nosaltres apostem pel dret a decidir

Convergència i Unió no romandrà impassible als atacs d'aquests dos partits, perquè significaria defallir, seria menys Catalunya i més Espanya, condemnar el país. Catalunya s'hi juga molt en les pròximes eleccions del 20 de novembre. El procés de recentralització iniciat amb la sentència del TC contra l'Estatut, la reforma constitucional i les sentències contra la immersió lingüística han de xocar frontalment amb la nostra oposició, amb la nostra fortalesa interior. Davant d'aquesta onada recentralitzadora, nosaltres apostem pel dret a decidir, avançant amb passos ferms i sòlids en una transició nacional que ha de ser imparable. El xoc de trens és inevitable, sense renunciar a allò que ens pertoca i tenint una actitud proactiva. Aturar la recentralització passa per Convergència i Unió. Mentre PSOE i PP romanguin resignats i contemplatius, CiU serà ambiciosa amb el dret a decidir.