Si algú ha pensat mai que la democràcia és una simple fórmula de regles rígides i irreversible s'equivoca. El govern del poble és una visió oberta i dinàmica de les relacions entre les persones.
Les institucions i els sistemes electorals són mecanismes menys o menys encertats per fer possible la democràcia. Com que aquesta és oberta s'adapta als pobles i a les cultures, de manera que pren tantes formes diverses com diversitat hi ha a les comunitats polítiques que han fet d'ella el seu ideal. La democràcia evoluciona com els ciutadans. La democràcia és un actitud que cal mantenir viva.
L'actitud ha estat de prepotència i imposició, la contrària a l'esperit democràtic
És per això que la recerca de la qualitat democràtica o la millora de la governança són temes recurrents dins les agendes polítiques. Aquests dies a l'estat espanyol es parla molt de reformes per acostar la política als ciutadans, que és una manera de dir qualitat democràtica. El problema és que es tracta d'actituds i no de combinatòries alquímiques. El PSOE i el PP han comès recentment l'atac més gran a la democràcia i a la regeneració política des de la transició, en aprovar una reforma exprés de la Constitució.
La bondat de la reforma, de llançar senyals inequívocs de serietat i rigor en la gestió pública, no justifica la seva imposició per la via del corró parlamentari. La urgència no és cap excusa perquè al capdavall les concrecions més rellevants queden postposades per més endavant. A aquesta reforma li cal haver aconseguit el màxim de consens parlamentari, l'acord de bona part de les institucions democràtiques afectades per les restriccions financeres –governs autònoms i ajuntaments– i, finalment, porta als ciutadans l'aprovació de la modificació de la Carta Magna, els mateixos que la van aprovar. L'actitud ha estat de prepotència i imposició, la contrària a l'esperit democràtic.
Ha arribat el moment de desplegar el nostre propi projecte, abatuda la confiança en l'honestedat democràtica de l'Estat
Les institucions més properes als ciutadans, els ajuntaments, han estat els principals afectats per aquesta reforma exprés. Resta eliminada la possibilitat que les corporacions locals puguin incórrer ─a diferència de l'Estat i de les comunitats autònomes─ en un dèficit estructural màxim amb el límits que establirà la llei orgànica; sense excepcions, ni per als programes d'inversió d'activitats productives, que sí que recull la legislació actualment vigent. Negar el recurs al crèdit als ajuntaments, que pateixen un dèficit de finançament crònic, pot tenir conseqüències imprevisibles. Hi perdrà la competitivitat de les nostres ciutats i, el que és pitjor, les oportunitats dels nostres ciutadans.
Prepotència, imposició i supèrbia és el que rebem els catalans a la nostra responsabilitat democràtica dins de l'estat espanyol. Les nostres aspiracions legítimes en l'àmbit nacional, econòmic i social han estat rebutjades i menystingudes reiteradament, com és el cas de l'Estatut o les infraestructures. Ha arribat el moment de desplegar el nostre propi projecte, abatuda la confiança en l'honestedat política i democràtica de l'Estat.
