Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 17 de de febrer del 2016 | 10:15
Opinió · Política
Carles Campuzano
Carles Campuzano, portaveu adjunt de Democràcia i Llibertat al Congrés dels diputats

Quins partits per al segle XXI?

La necessitat de repensar els partits polítics va més enllà del procés de refundació anunciat per Convergència Democràtica. No estem davant de la crisi d'un partit polític concret, ni tampoc només davant la crisi dels partits que han estat hegemònics durant les darreres dècades.

Estem davant la necessitat de repensar a fons com s'esdevé la participació política de la ciutadania en la societat que està sorgint com a resultat de les grans transformacions dels darrers anys i que en els propers temps seran encara més radicals. I és que fa massa temps ja que els partits polítics han deixat de ser la principal via de participació política de la gent i tenen dificultats creixents per a representar els interessos de societats cada volta més complexes i contradictòries. I no tinc la impressió que els autodenominats "nous" partits estiguin suposant a la pràctica una veritable renovació en la manera de fer política. Al contrari, algunes de les mancances i febleses dels "vells" semblen agreujar-se més amb els nous.

Faríem molt be de promoure un forma de participació política més d'acord amb els temps que ens toca viure: més de causes vives que  no de cases comunes, més d'anar a buscar  la gent que no pas esperar que la gent vingui, més de debat sobre idees que no pas de consignes i argumentaris"

Es probable, d'entrada, que convinguem que els partits que necessitem han d'acceptar amb mota naturalitat que la participació política fa temps que ha deixat de ser un patrimoni exclusiu; que la gent s'implica políticament des d'altres plataformes i amb nivells d'intensitat molt diferent. Des de les organitzacions no governamentals fins a  les plataformes a la xarxa de peticions, passant per moviments socials vinculats a causes molt concretes i entitats, durant els darrers 20 anys, la gent activa i compromesa ha trobat fora dels partits una densa oferta cívica  per a vincular-se a  les causes que més i millor els han activat, motivat, interpretat o afectat. I a més, aquests espais cívics han sabut oferir millor que els partits una forma de militància més d'acord amb les preferències de la gent: flexible, càlida, tangible, personalitzada, no vinculada a la lluita pel poder i fora del circuit electoral i sense els formalismes, la retòrica i les cerimònies anquilosades dels partits. No és nou, és clar. La societat civil, especialment en el nostre país, ha tingut un paper rellevant en la vida col·lectiva: ha articulat i cohesionat la societat. La renovació del teixit social ha estat molt intensa i les transformacions demogràfiques, tecnologies i culturals de les dues darreres dècades, juntament amb l'esclat de la Gran Recessió, ens han dut a una primavera de la societat civil, que a Catalunya ha liderat el procés sobiranista. I es que allò que hem viscut a Catalunya, protagonitzat per aquesta societat civil,  ha estat una veritable revolució tranquil·la que ha capgirat les aspiracions nacionals d'una part molt significativa del país: de l'autonomisme al sobiranisme.


En aquest escenari, els partits, nous i vells, podem caure en la vella temptació del dirigisme i l'afany de  control de la societat civil. La retòrica, per exemple, que emplaça als nous moviments socials a empeltar-se en les antigues estructures dels vells partits comunistes per a construir un nou subjecte polític no es gens nova : aquesta ha estat la tradició de l'esquerra autoritari durant tot el segle XX. En la seva concepció, gens plural de la societat, el teixit social, autònom i independent,  és vist com un contrapoder que s'ha de neutralitzar si és advers en els seus valors i concepcions de model de societat o controlar si comparteix causa.


Defensar aferrissadament la independència de la societat civil  i el seu sentit crític enfront dels poders polítics ha de formar part de la regeneració democràtica que el país necessita.


I els partits, alhora, faríem molt be de promoure un forma de participació política més d'acord amb els temps que ens toca viure: més de causes vives que  no de cases comunes, més d'anar a buscar  la gent que no pas esperar que la gent vingui, més de debat sobre idees que no pas de consignes i argumentaris , més de formació i lectura que no pas de cerimònies al voltant dels monòlegs dels líders, més d'obertura de ment que no pas de secta. I tot plegat al servei de la idea de representació de la gent en societats obertes i diverses que conviden a promoure el pluralisme polític i la cultura del diàleg i l'acord en defensa del be comú.

 

Carles Campuzano, portaveu adjunt de DL

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Carles Campuzano
Carles Campuzano
Carles Campuzano, portaveu adjunt de Democràcia i Llibertat al Congrés dels diputats
Opinió · Política catalana
Catalunya, nació d'immigants
Opinió · Política catalana
Unitat
Opinió · Política
L'àrea metropolitana, assignatura pendent
Opinió · Política
La independència serà social o no serà
Opinió · Política
Raons per a un Estat propi
Opinió · Política
L'ètica de la responsabilitat
Opinió ·
No imposar, no impedir
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Opinió · Política
Han signat la seva inhabilitació
Indica publicitat