Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 8 de de maig del 2013 | 16:12
Opinió
Oriol Illa
Politòleg

Qui són els nostres Godó, Rosell i Lara?

Les converses entre Mariano Rajoy i Isidre Fainé, Manuel Lara o Joan Rossell, no tindrien res d'especial si no fos perquè tots tres són catalans que no creuen, no volen i no estan disposats a acceptar que Catalunya continuï el procés de transició nacional per a decidir el seu futur.

En circumstàncies històriques similars a l'actual, alguns catalans a Madrid, han tingut un paper singular com el dels tres interlocutors que representen, el poder financer, comunicatiu i empresarial d'Espanya, i que coincideixen en la inconveniència de convocar una consulta sobre el futur de Catalunya.

¿Ens faria falta una santa trinitat per defensar la llibertat i la democràcia al nostre país? Francament, crec que no. Si bé és cert que encara patim una forta dependència dels poders que representen aquestes institucions, també és cert que la societat està canviant des de la base, com ho fa la comunicació, les finances i, en menor mesura, l'economia. Per això sembla necessari crear noves referències mediàtiques, culturals i econòmiques.

El binomi imprescindible però insuficient, Mas-Junqueras, hauria de treballar en un horitzó plausible post-consulta o al-marge-de-la-consulta. Un nou país, un nou estat europeu, democràtic, en construcció, hauria de ser capaç de començar a pensar en l'endemà de la consulta, amb independència de la pròpia independència. El doctor Ramon Folch i l'ambientòleg Sergi Rovira, en un treball elaborat l'any 2011 ("Estatuir Catalunya") i presentat a la Fundació Irla el passat 2 de maig d'enguany, enviaven un missatge prou nítid.
Visualitzar nous lideratges serà un senyal inequívoc d'allò que les institucions volen pel futur de Catalunya"
Què passarà l'endemà de la consulta (al marge del resultat) amb els tributs, la gestió energètica, la ciutadania, l'ordenament jurídic o la seguretat social dels catalans? Si aquests temes estan resolts molt abans de la consulta, seran arguments que poden sumar adeptes en el procés de sobiranització.

Per això, visualitzar nous lideratges amb noves formes d'actuar ─en el camp de la comunicació, de la cultura, de l'emprenedoria, de la hisenda, de l'administració pública─, que transcendeixin la institucionalització i l'elitisme del Consell de Transició Nacional, serà un senyal inequívoc, clar, convençut i irreversible d'allò que les institucions del nostre país, i el Govern al capdavant, volen pel futur de Catalunya.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Oriol Illa
Indica publicitat