Els partits polítics són organitzacions destinades a aconseguir i mantenir el poder. Això és obvi. Però són --o haurien de ser-- molt més que això. Perquè si aspiren al poder no és --no hauria de ser-- per a controlar la societat, ni per a fer de simples administradors de la situació al servei dels poders econòmics. Sinó per a fer la política que necessita i reclama la societat a la qual representen.
La Política --en majúscula-- neix de la societat i correspon als partits actuar primordialment com a intèrprets i generadors de consens i de projecte nacional. I fer-se dipositaris responsables d'aquest projecte. I rendir-ne comptes puntualment. I reforçar la confiança social en els grans objectius d'interès general.

Quan els interessos de partit i la brega pel poder passen per damunt d'aquest compromís amb la societat, les coses no surten bé.

La política espanyola fa temps que ha entrat en aquest carreró sense sortida. I la política catalana, després de l'immens esforç per arribar a l'amplíssim consens de l'Estatut del 30 de setembre de 2005, s'ha deixat arrossegar pel pendís de la dissensió partidista.

En aquest context, val la pena recordar que també correspon als representants principals dels diversos sectors de la societat –econòmics, culturals, mediàtics, socials, associatius, etc.- participar activament en la contrucció d’un projecte polític àmpliament compartit i en la regeneració permanent del sistema democràtic –que és la garantia de les nostres llibertats. No poden fer de simples observadors que deleguen tota responsabilitat en els polítics i es limiten a fer-ne un judici més o menys sever.

La nostra societat no es pot permetre cap d’aquestes derives. Cal recuperar el projecte nacional i respectar-lo lleialment sense defallir. Perquè només respectant-lo i respectant-nos ens farem respectar. I és massa evident que cal fer-nos respectar.

Per reafirmar el respecte i la dignitat nacional, Òmnium Cultural us convoca aquest dimarts 8 de maig. Us hi esperem.