Vaig tenir el goig de col.laborar amb en Jaume en el marc de l’Opinió Catalana. El coneixia des de molt abans quan formàvem part del grup que, liderat per Jordi Pujol, aspiràvem a “fer país”. Però no va ser fins aquests darrers anys quan vaig tenir ocasió de treballar de manera regular amb ell. Vull recordar tres aspectes de la seva perso Vaig tenir el goig de col.laborar amb en Jaume en el marc de l’Opinió Catalana. El coneixia des de molt abans quan formàvem part del grup que, liderat per Jordi Pujol, aspiràvem a “fer país”. Però no va ser fins aquests darrers anys quan vaig tenir ocasió de treballar de manera regular amb ell. Vull recordar tres aspectes de la seva personalitat que em van impressionar. En primer lloc, el seu patriotisme fidel, és a dir, una dedicació a la construcció nacional de Catalunya que no estava condicionada pels atzars de la vida política: exercia la seva responsabilitat en qualsevol circumstància. No necessitava estar segur de guanyar les batalles en les quals es comprometia per conviccions ètiques. Sabia que Catalunya te futur si dissenya estratègies de llarg abast. Sabia també que el millor servei al país és el que es fa sense pretensions de cobrar cap benefici personal. És bo recordar-ho quan moltes vocacions polítiques estan massa contaminades per ambicions personals o per interessos econòmics. En segon lloc, la seva opció per defugir els llocs més vistosos i dedicar-se a responsabilitats més discretes. Per això vivia amb una serena illusió la seva feina de secretari tècnic de l’Opinió Catalana conjuntament amb Miquel Esquirol, una altra personalitat de qualitats excepcionals. Gaudia constatant que els aspectes logístics de la nostra entitat funcionaven perfectament. Sabia que les grans idees es perden sovint quan ningú no pensa en les qüestions operatives i tècniques. M’agradava veure’l donant tanta importància als detalls. M’agradava veure’l tan orgullós del control de les nostres infraestructures.
En tercer lloc, el seu gust per la precisió i el treball de qualitat. Era un exemple remarcable de l’antiga tradició de la feina ben feta que s’atribueix als catalans. En Jaume tenia un deix centreuropeu, de noblesa ordenada, que en alguns moments li donaven una aparença dura però que no era altra cosa que la marca del rigor profund del seu estil de fer les coses. Conjugava perfectament el rigor i la gentilesa cordial. Si tots aconseguíssim els nivells d’excel.lència que ell s’imposava com a norma, el nostre alliberament el tindríem més a l’abast. El record d’en Jaume ens ajudarà a servir millor el nostre país.
