Amb l’acte del dia 8 de maig, Òmnium ha afirmat una vegada més que és una entitat que vol renovar-se, créixer i madurar al servei del país. Hem emprès un camí difícil, complicat, perquè per damunt de tot volem sumar. Algunes iniciatives podran ser més encertades, d’altres menys. Però l’entitat no es quedarà pas quieta.
El país necessita revulsius, i després del fracàs del procés estatutari, més que mai. Crec que s’ha posat en evidència en aquests darrers anys que sense un veritable projecte democràtic a Espanya, Catalunya no hi té cabuda. Els Països Catalans tenen un gran potencial cultural que només és viable amb el suport d’un Estat. Amb l’hostilitat constant de sectors poderosos i de les institucions de l’Estat espanyol mateix, el projecte nacional català és impossible.

Aquesta crisi d’encaix nacional, doncs, necessita una sortida política diferent. Òmnium ha indicat el mal de què patim i ha reclamat una altra manera de fer les coses. És un camí que hem iniciat en què cal que s’hi trobin els diversos sectors del catalanisme, amb tota la varietat d’accents, però amb una voluntat inequívocament ambiciosa per al país. No es pot creure en el país, avui, sense sentir la necessitat d’un canvi substancial. I això és el que molts hem pogut expressar gràcies a una entitat com Òmnium, malgrat les nostres diferències de partit o ideològiques.

Per això, cal veure Òmnium com un camí de trobada. Ara, la direcció del camí cal madurar-la, cal mesurar-la i debatre-la. En aquest terreny, cal que parlin els partits polítics. Nosaltres hi estarem atents. I també hi direm la nostra, amb independència.