No dic pas que estigui d’acord amb el plantejament que fa l’expresident Pujol sobre la frivolitat de certes expressions del catalanisme, però crec que és bo puntualitzar algunes coses sobre el “burro català”. Aquest símbol té elements positius, però, efectivament, també té limitacions pel que fa al seu poder de referència. D’una bada, el guarà ha aconseguit una gran acceptació entre el públic catalanista com a contrasímbol del toro i com a símbol desacomplexat d’ironia nacional. Tanmateix, aquesta naturalesa de contrasímbol l’ha convertit en un revulsiu del toro.
Perquè la gent que se sent espanyola a Catalunya ha reaccionat amb força antipatia davant del símbol del burro català. Així ho hem pogut constatar en una enquesta feta en el marc d’un estudi sobre els símbols d’identitat nacional que estem fent el Grup d’Estudis de la Identitat en el marc del CETC.
Per això, crec que en la lògica del catalanisme de Pujol, aquest símbol té un efecte pervers, perquè resulta antipàtic a aquells que no se sumen al projecte nacional català. El que ens hem de preguntar, però, és fins a quin punt el desacomplexament que està vivint el catalanisme més reivindicatiu respecte a l’ús de símbols com l’estelada, l’Onze de Setembre, el guarà o el CAT, està essent una eina d’integració nacional. Sens dubte, el desacomplexament en el catalanisme va de la mà de la reivindicació. I estic convençuda, des de fa temps, que el sector social que s’inscriu en aquesta dinàmica està augmentant socialment. Tanmateix, està lluny de constituir una majoria per si mateix.
Aleshores, ens hem de preguntar si els símbols reivindicatius —que contenen una bona dosi d’elements contrasimbòlics respecte als esquemes simbòlics nacionals espanyols—, poden ser alhora integradors i representatius d’un esperit combatiu. Cal comparar l’efecte social d’aquests símbols amb l’efecte integrador que ha tingut i té encara la senyera com símbol de tots els catalans. I precisament per això és el símbol tebi per excel•lència enfront de l’estelada i els altres elements independentistes. De moment, però, és el símbol més transversal, socialment i políticament. Cal que en prenguem nota.
