En els darrers dies, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ha expressat públicament la seva inquietud per la ubicació definitiva, el rang institucional i la importància real que es donaran a les polítiques de joventut en el nou govern. Finalment, l’àmbit de joventut quedat inclòs en el departament anomenat Acció Social i Ciutadania (anteriorment Benestar i Família). De ben segur el canvi de nom no és casual, si la prioritat de les polítiques de joventut ha de ser l’emancipació, consens programàtic de tots els partits, xocaria que s’adscrivissin les competències de joventut en un departament de Benestar i Família.
Es tracta, doncs, d’una conselleria que haurà de desenvolupar la seva tasca de forma transversal, influint en les prioritats, els projectes i les actuacions d’altres àrees del govern, especialment en matèria d’educació, treball i habitatge, per tal de facilitar un dels principals reptes que, actualment, pot tenir Catalunya com a país: l’emancipació dels i les joves.
A més de les polítiques de joventut, aquesta conselleria també es farà càrrec de les polítiques d’immigració i de gènere que, com les de joventut, requereixen una concepció i un seguit d’actuacions integrals i transversals. Amb aquesta consideració sembla que s’identifiquen els tres grans col·lectius sotmesos a un major risc d’exclusió social: dones, immigrants i joves. Ara que, si es reuneixen les tres condicions, la perspectiva no és gens engrescadora. És força preocupant que s’institucionalitzi el col·lectiu de joves com a col·lectiu en risc d’exclusió social, perquè podria donar lloc a unes polítiques de caire assistencial. Però precisament això és el que cal evitar amb una gestió transversal i activa d’aquestes polítiques de dona, joves i immigració.
En aquest punt em venen a la memòria els versos de Maria Mercè Marçal en què descrivia una triple discriminació (ser dona, de classe baixa i de nació oprimida). Afegiria ara un altre eix de desigualtat: l’edat. I l’única sortida davant d’aquesta situació, és ésser no tres, sinó quatre cops rebel.
