Un dels contrastos més evidents que s'han produït arran de la gran mobilització que ha representat la Via Catalana per la Independència ha estat el civisme i la bona organització, d'una banda, i les atzagaiades expressades des de diversos sectors contraris a la manifestació aquí i, sobretot, a Madrid.
Que a aquestes altures encara hàgim de sentir, en aquest cas per part del Ministre de l'Interior, que els participants eren una quarta part dels què realment varen sortir al carrer, ja resulta grotesc. Però, a més, també hem hagut de sentir que, en no poder desmentir la multitud que hi havia a les carreteres del país, es faci servir l'expressió de la "majoria silenciosa" que no va anar a la Via, per tal de rebaixar la importància de l'esdeveniment: això darrer, inevitablement, em recorda els arguments del franquisme.
És possible que la senyora Sáenz de Santamaria no ho recordi per l'edat que té, però hagués anat bé que algú l'hagués aconsellat de no fer servir aquesta expressió. Com podem recordar, el franquisme feia servir el terme cada vegada que els moviments democràtics reclamaven la superació del sistema vigent i el respecte a la voluntat dels ciutadans.
Si estan tan segurs que la 'mayoría silenciosa' no vol la independència, per què tenen tanta por de convocar el referèndum?"
Els ministres franquistes recorrien a la voluntat de la "mayoria silenciosa" que, segons ells, eren partidaris del manteniment del sistema. I encara es fa servir també l'argument que cal no dividir el país. O sigui que seguir la voluntat majoritària dels ciutadans és dividir el país i, en canvi, seguir la voluntat dels que representen un 20% de la nostra representació parlamentària és unir el país. Una vegada més, ¿hi ha coherència?
D'altra banda, si estan tan segurs que la majoria dels catalans i catalanes no volen la independència ¿per què tenen tanta por de convocar el referèndum d'autodeterminació? El fet de recórrer a la legalitat de la Constitució del 1978 ja no s'aguanta democràticament per enlloc. Bé, ara cal anar posant en marxa el procés per part dels nostres representants polítics majoritaris al Parlament. No serà fàcil, ja ho sabem. Caldrà, inevitablement, prendre mesures que aniran més enllà de la legalitat espanyola i caldrà apel·lar a la legitimitat de la construcció democràtica d'Europa i de defensar el dret dels pobles a tenir el tipus de relació que vulguin amb els pobles veïns.
