Dilluns passat Vicent Sanchis va publicar un article al Nació Digital titulat L'endemà del 27. Les dèries, fílies i preocupacions d'un opinador no tindrien més importància si no fos perquè Sanchis sol estar ben informat pel que fa al govern i a la federació CiU, fent especial incís en els interessos de CDC.
És per això que és preocupant que en aquell article el periodista valencià afirmi que "és raonable pensar que si Artur Mas guanya les eleccions amb menys de 50 diputats, l'actual president de la Generalitat es consideri de nou desautoritzat per les urnes".
A mi, que em preocupa poc com es consideri personalment Artur Mas, m'escandalitza llegir que si Mas perd suport "se sentirà més insegur" i per això podria ser que tornés a convocar eleccions de nou. Sanchis, a més, alerta dels perills de la victòria d'ERC en el camp de l'autoestima de Mas.
Es tracta que Mas se senti segur i estimat o de fer la independència?"
Es tracta que Mas se senti segur i estimat o de fer la independència? La potencial inseguretat de Mas i de CiU s'utilitza com una espasa de Damocles suspesa sobre l'independentisme. La mateixa estratègia que s'ha vingut aplicant des de la conferència del President del passat novembre, la mateixa tàctica que ha suposat tota la pressió mediàtica sobre la llista única: si CiU es desgasta no sabem què passarà amb la independència.
El xantatge, però, no es fa quan s'estima. El xantatge es fa a qui estima. "Tenim el seu fill tancat en un garatge, deixi'ns 3 milions d'euros en una paperera de la Zona Franca". I això, és clar, no és manera de fer les coses.
