L'escriptor Francesc-Marc Álvaro ha dit a un article que si el canvi de consulta pel 9N "fos només "la consulta de fireta" o "el simulacre" de Mas, els poders de l'Estat no vigilarien amb tant de zel el que passarà fins el 9-N i els partits nacionalistes espanyols no estarien tan nerviosos com estan".

"El Govern de Rajoy --com ha notat César Molinas-- té al davant un dilema molt complicat: o assumeix que el dia 9-N a Catalunya fem una gran comèdia i deixa fer, o assumeix que la consulta alternativa és un nou desafiament a l'Estat i, llavors, desplega suspensions, prohibicions i sancions. El que resultaria digne d'estudi i motiu de riota global és que Madrid tractés el que denomina "ocurrència" com si fos la consulta que el TC ha suspès. Ara com ara, però, no es pot descartar aquesta eventualitat" ha indicat.

A l'article Només depèn de la gent Álvaro hi ha explicat que "els riscos i costos de Rajoy són enormes faci el que faci, extrem que indica que la jugada de Mas és més hàbil que no sembla, encara que hi hagi veus en el camp sobiranista que -per un motiu o un altre- parlin de "consulta de costellada" o de "paròdia"." "Madrid només ha encertat --ha continuat-- una part del seu pronòstic: pensava que Mas -un cop assumit que ara no tocava forçar la legalitat- aniria directe a la convocatòria d'eleccions. No s'esperaven la consulta alternativa, que descol·loca el Govern del PP i dóna nou avantatge al sobiranisme, que ha de jugar al contracop amb l'agilitat de qui és més feble i més petit."

Sober la frustració de la gent Álvaro ha dit que "és comprensible que hi pugui haver persones que se sentin frustrades per aquesta marrada que introdueix el Govern Mas, però el que jo noto en els ambients mobilitzats té més a veure amb la sorpresa, la desorientació i el desconcert que amb la frustració i el fatalisme" i ha subratllat que "si les coses s'expliquen bé, el nou repte es pot entendre perfectament, d'acord amb un guió que renovi el compromís dels líders amb el que desitja una majoria molt activa, una majoria que -per sort- no respon a les cabòries de les direccions dels partits".

Finalment l'autor de l'article ha dit que "a vegades, busquem causes ocultes quan la realitat se'ns presenta amb una claredat esfereïdora" i ha conclòs que el fet que "la desconfiança domini en aquests moments les relacions entre els dirigents del bloc del dret a decidir no hauria de comportar que l'anhel de canvi a Catalunya esdevingui paràlisi, batussa i sospita. Perquè això és justament el que Madrid espera".