El professor de la universitat de Princeton, Carles Boix, ha dit sobre la explicació de la pervivència històrica del catalanisme que "fa riure" el fet d'"apel·lar a la falsa consciència de la gent (adoctrinada per una elit que reprodueix i implanta les seves idees als caps de la resta de la població)", sobretot considerant que la generació d'idees "ha estat en mans d'aquesta generació d'historiadors postromàntics des de mitjans de segle vint".

A l'article L'invent del catalanisme Boix ha desmuntat la historiografia catalana postromàntica: "Els seus resultats tangibles han estat negligibles a l'hora d'explicar res. En primer lloc, si realment el catalanisme va ser un invent de dominació d'una classe o d'un partit, ¿com podem explicar la seva persistència secular malgrat canvis econòmics i socials molt profunds dels darrers dos segles?".

En segon lloc, l'autor de l'article ha indicat que "si la creació d'una cultura nacional era i és un instrument per reforçar i legitimar la posició de la burgesia catalana, ¿per què aquesta classe i els seus agents van triar el catalanisme i no el liberalisme com a bandera política?". "Per què no van negar la seva identitat catalana d'entrada, quan es constituïa la nació espanyola al segle XIX? Aquesta hauria estat l'estratègia política més racional: la renúncia a la catalanitat política i cultural els hauria fet hegemònics a Espanya i a Catalunya, de la mateixa manera que la burgesia llombarda es va afirmar sempre com a italiana i mai com a padana" ha sentenciat.

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.