"Fa anys que aquest país veu llastada la seva ambició nacional per l'amenaça d'una hipotètica ruptura de la cohesió social. L'implícit que hi ha darrera és el del fals supòsit de l'existència de dues comunitats".
El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha dit que l'alerta de perill pel trencament de la cohesió social a Catalunya és falsa i ha sentenciat que "el veritable perill per a la cohesió social dels catalans no és la hipòtesi d'una independència política, sinó tot el contrari: la inexistència dels instruments per garantir els vincles necessaris".
A l'article El pretext de la cohesió (1) Cardús ha dit que qui defensa aquest trencament de la cohesió basa el seu argument en el "fals supòsit de l'existència de dues comunitats" a Catalunya "derivades del gran procés migratori dels anys cinquanta fins a mitjans setanta i que va portar al voltant d'un milió quatre-cents mil espanyols a Catalunya". L'autor de l'article ha qualificat aquesta afirmació de "clixé" i ha denunciat que "sociològicament, l'estereotip de les dues comunitats confrontades no s'aguanta per enlloc".
Parlar d'una hipotètica divisió del país en dues comunitats és una fal·làcia política carregada de mala fe"
"En tot cas ─ha explicat─, les dues suposades comunitats han donat lloc a una complexa heterogeneïtat que, lamentablement, ningú no ha estat capaç d'estudiar prou a fons com per poder desfer els tòpics més resistents [...]. Per si fos poc, l'arribada massiva de població estrangera en poc més d'una dècada, encara ha afegit més heterogeneïtat demogràfica, lingüística, cultural i política". L'autor de l'article ha dit que parlar d'una "hipotètica divisió del país en dues comunitats és una fal·làcia política carregada de mala fe".
Cardús ha sentenciat que el perill de cohesió social s'esdevé "com a conseqüència d'una divisió provocada irresponsablement per als qui volguessin violentar la voluntat política majoritària": "Vull dir que si democràticament es confirmava l'existència d'una majoria social favorable a la independència dels catalans, ja no seria legítim que es volgués penjar la llufa de la divisió a aquesta majoria."
"El veritable perill per a la cohesió social dels catalans, doncs, no és la hipòtesi d'una independència política, sinó tot el contrari: la inexistència dels instruments per garantir els vincles necessaris. Un perill associat a la impossibilitat de garantir el nivell de benestar que correspon a l'esforç que fa el país en la creació de riquesa" ha conclòs.