El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha posat de relleu que els partits contraris a la independència de Catalunya "segueixen sense trobar arguments per oposar-s'hi".

A l'article Joc d'intolerants Cardús hi ha dit que l'únic argument contundent del dependentisme "l'he llegit d'un analista espanyol, el senyor José Antonio Zarzalejos, que sosté que cal descartar la independència de Catalunya perquè és impossible (val a dir que és un argument tan prim com el dels que creuen que la independència arribarà simplement perquè és inevitable.)"

Al text, Cardús hi ha lamentat que aquest és un argument que, "encara que sembli poc elaborat, té una gran capacitat de convicció" perquè es basa en "dos grans atots. Primer, en la comprensible resistència mental a acceptar que allò que fins fa quatre dies semblava inamovible [...]. I, segon, en l'ús de la força: és impossible perquè Espanya no vol, i punt".

L'autor de l'article també ha esmentat els qui "volen entrar en raons": "Els [seus] arguments no s'aguanten per enlloc. Pere Navarro i Sánchez-Camacho, per exemple, no paren de provar-ho. Però en lloc d'arguments, els surten excuses de mal pagador. Tot són pors, amenaces o insídies que es desmenteixen soles... L'excusa que gairebé les sintetitza totes és la de la suposada ruptura de la cohesió social, de la qual ja hem parlat aquí manta vegada i a la qual cansa haver de tornar".

"Perquè, en realitat, ─ha continuat─ allò que divideix les societats modernes i avançades com la nostra no són pas les discrepàncies internes, fins i tot més radicals que les nacionals, com poden ser les religioses, les ètniques o les futbolístiques. No: el que divideix és com es reacciona davant de la discrepància. De manera quesi algú vol saber qui juga a trencar la cohesió d'una societat com la catalana, que busqui entre els que no deixen decidir democràticament quina és la voluntat de la majoria, perquè no estan en condicions d'acceptar-la".