Barcelona ·
El periodista Jordi Fortuny reflexiona, en un article a l'Avui, sobre l'actual mapa televisiu i demana que s'elabori una llei orgànica que declari "Catalunya districte televisiu". Fortuny recorda, en primer lloc, que des que la Generalitat es va atorgar la llicència de la televisió privada d'abast nacional al Grup Godó, "alguns sectors insisteixen que TVC perdi pes per deixar més espai al negoci privat de televisió, que de moment no surt a compte". En segon lloc, hi ha "la qüestió de l'"ocupació" de les ones", com en deia fa uns dies Josep Gifreu: les emissions a Catalunya de les grans televisions d'àmbit estatal, alienes a qualsevol regulació del Parlament o el Consell de l'Audiovisual, que, a excepció feta de TVE i d'algun altre cas isolat, vulneren massa sovint els codis ètics professionals i els principis del pluralisme lingüístic i polític".
Segons Fortuny, aquestes dues qüestions estan relacionades i "qualsevol moviment que faci la Generalitat per solucionar un d'aquests dos temes haurà de tenir l'altre en compte, si vol prendre decisions justes, políticament equilibrades i èticament fora de sospita". Fortuny creu que la possible reforma de la llei de la CCMA que van acordar CiU i el PSC seria "totalment insuficient" i que "calen solucions ambicioses". Creu que la solució hauria de passar per les Corts Generals, "on el PSOE i CiU sumen la majoria suficient per fer una llei orgànica que declari Catalunya "districte televisiu" i permeti a la Generalitat "participar de manera efectiva en els processos administratius relatius a la prestació de serveis de comunicació audiovisual que són competència de l'Estat", com recollia l'Estatut. s a dir, que les televisions que emeten a Catalunya hagin de respectar tant la legislació estatal com la catalana. Fortuny subratlla que "la preservació i la promoció del pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya' per les televisions estatals, com volia l'Estatut, encara brillen per la seva absència".
Segons Fortuny, aquesta llei orgànica "preveuria que les televisions espanyoles que emeten a Catalunya (un 65,3% de l'audiència, segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura), s'adaptessin a lleis com la de la comunicació audiovisual o la de normalització lingüística (segons la qual, com a mínim, el 50% del temps d'emissió ha de ser en llengua catalana)". Seria una autèntica prova de foc per a la independència del poder polític, ja que "amb aquesta mesura es podrien redreçar els problemes de la viabilitat de la televisió privada catalana i dels continguts abusius de les televisions d'àmbit estatal". Per força, TVE s'adaptaria a la nova situació, però a les privades els costaria més. Tard o d'hora, "els dos grans grups (Telecinco-Cuatro i Antena 3-La Sexta) i els dos petits (Net TV i Veo) es trobarien davant d'un dilema amb fortes repercussions econòmiques: o continuar les emissions a Catalunya o abandonar-les".
En qualsevol de les dues opcions, la broma els sortiria per un ull de la cara. Per tant, "la probabilitat de deserció a mitjà termini d'alguna de les televisions estatals que emeten a Catalunya seria molt elevada, tot i que abans lluitarien per quedar-s'hi: la porció de l'audiència catalana de les privades espanyoles és molt gran, un 47,2% en total". En qualsevol cas, segons Fortuny, "l'oferta televisiva a Catalunya s'acabaria ajustant inevitablement a la realitat del mercat; i la previsible retirada d'algunes privades espanyoles (segurament Net TV i Veo, i potser, fins i tot, Telecinco-Cuatro) aclariria el panorama i obriria un escenari d'expansió i viabilitat a les altres, especialment a 8TV, l'única televisió privada d'abast nacional, que sens dubte hauria de fer esforços per reprimir l'emoció davant d'una perspectiva tan suculenta de reducció de la competència".
