A un article publicat a El País l'historiador i professor universitari, Joan B. Culla, ha recordat casos com el Jorge Moragas i Victoria Álvarez: "Jorge Moragas Sánchez, cap de gabinet i braç dret del president Rajoy, creu que salvar Espanya és una missió a l'abast de la senyora Victòria Álvarez, l'únic estatus conegut de la qual és el d'amant despitada".

Culal també ha esmentat el cas de María dels Llanos de Luna, qui "vol salvar Espanya per mitjà de l'aritmètica creativa". "El 12 d'octubre de 2013, la Delegació del Govern que ella encapçala va atribuir a la concentració unionista celebrada a Barcelona [...] 105.000 assistents. I ara assegura que la massa humana desplegada al llarg de 12 quilòmetres d'amples avingudes sumava entre 470.000 i 520.000 persones?" ha recordat.

"El que resulta tristament significatiu és que la màxima representant institucional del Govern Rajoy a Catalunya cregui que minimitzar i menysprear la realitat d'una manera tan basta contribueix a salvar Espanya, quan és just al contrari" ha lamentat.

Sobre tots ells, l'autor de l'article ha sentenciat que la licitació entre salvadors d'Espanya, impulsats "pel zel i l'emulació patriòtiques, no coneixen límits" i ha sentenciat que el pitjor és "que s'ho creuen: creuen que esperonant testimonis de baixíssima qualitat perquè sembrin sospites universals de corrupció, i ridiculitzant figures històriques, i escatimant xifres de manifestants, resoldran el que anomenen "desafiament català"".

"Jorge Moragas, Victòria Álvarez, Llanos de Luna, José Bono, José Antonio Monago... Amb salvadors com vostès, Espanya no necessitarà enterramorts" ha conclòs.