L'escriptor Francesc-Marc Álvaro ha recordat la tasca de Josep Tarradellas: "En llenguatge d'escola de negocis, es podria dir que el retorn de Tarradellas i el restabliment per decret de la Generalitat –únic cas en tota la transició de reconeixement de l'antiga legalitat republicana– va ser un negoci win-win, perquè semblava que hi guanyava tothom".

A l'article Caldria un Tarradellas Francesc-Marc Álvaro hi ha explicat que hi guanyava Tarradellas, "que veia reconegut el seu càrrec amb tota dignitat i podia tornar a casa per la porta gran" però també hi guanyava l'oposició democràtica, "que havia lluitat per la recuperació de les institucions d'autogovern", el catalanisme, "que veia com un dels seus símbols emblemàtics tornava a ser al centre de la vida política" i el Govern Suárez, "que frenava amb Tarradellas el pes i el protagonisme de socialistes i comunistes així com dels líders emergents".

"Tothom hi guanyava, menys la nova classe política catalana, els Reventós, Gutiérrez Díaz, Pujol, etcètera --ha reblat--. Però aquests no podien impedir el retorn de Tarradellas perquè el personatge anava lligat a la institució". Amb tot, l'autor de l'article ha recordat que el Govern de la Generalitat provisional d'aleshores "tenia poquíssimes competències però un capital simbòlic enorme" i que el primer paràgraf del reial decret de restabliment "diu això: La Generalidad de Cataluña es una institución secular, en la que el pueblo catalán ha visto el símbolo y el reconocimiento de su personalidad histórica dentro de la unidad de España. Per si de cas, la unitat d'Espanya, per sobre de tot".

"Un Tarradellas per aquesta hora? No hi és ni el trobaran. Perquè la societat catalana ha canviat i, a Madrid, els que podrien moure's tenen por de fer-ho. Tots ens hem fet grans i, per exemple, l'esperit intel·ligent del cardenal Tarancón ha estat substituït per les amenaces de Rouco Varela" ha conclòs.