El professor Jaume López ha dit a un article que la distinció "fonamental quan hom parla de nacionalisme és entre "nacionalisme integrador" i "nacionalisme excloent", de base ètnica".

Sobre això, López a dit a l'article Un procés 100% identitari que el darrer tipus de nacionalisme "considera que només es pot ser nacional si s'ha nascut al país o es comparteix una mateixa ètnia": "Enfront d'això, el nacionalisme de base cívica considera que la nacionalitat plena es pot adquirir si es compleix amb uns elements mínims, però fonamentals, que constitueixen una mena de pacte social voluntari".

Sobre Catalunya, López ha explicat que "el nacionalisme sempre ha estat integrador i disposa de nom propi, "catalanisme", tot i que les mateixes distincions partidistes i interessades que separen el patriotisme del nacionalisme, hagin distingit, al seu torn, a casa nostra entre nacionalisme i catalanisme" i que, per tant, el catalanisme/nacionalisme "podria caracteritzar-se amb un nou terme: ius linguae".

"La llengua, com a vehicle d'integració --ha explicat--. Un pacte de mínims, que la desfeta estatutària encara ha perfilat millor: el que ens uneix no és tenir el català com a llengua pròpia, sinó considerar que és la llengua pròpia de Catalunya, amb tot el que això hauria de significar i que ens han negat des de l'Estat".