Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 7 de d'octubre del 2014 | 17:19
Recull de premsa

López: "Si acabem esdevenint un nou estat, el principal argument per explicar-nos serà el dret a decidir"

"Al segle XXI cap estat pot ser vist com un principi moral que cal preservar. Perquè al segle XXI les interdependències necessàries, la globalització i l'estabilitat militar permeten exercir l'ideal que les fronteres dels estats puguin ser flexibles si així ho decideixen lliurament els ciutadans".

El professor de la UPF, Jaume López, ha indicat a un article que el dret a decidir "no és dret a consultar o a ser consultat" tot i que certament, "per decidir cal conèixer l'opinió i, donades les actuals circumstàncies, aquest dret també cal reivindicar-lo". Però López ha insistit en què "opinar i decidir no són la mateixa cosa" i que el dret a decidir "no és el dret a votar el 9-N".

"El dret a decidir tampoc és dret a l'autodeterminació --ha continuat--, per al qual ja tenim un concepte precís i prou ben delimitat en la legalitat internacional, que reconeix que els processos de descolonització han de poder comptar amb la possibilitat que les excolònies decideixin el seu futur polític a través d'un referèndum. El concepte no acostuma a generar gaires debats: en cap fòrum internacional es posa en dubte que cal un referèndum d'autodeterminació al Sàhara Occidental".

López ha fet memòria: "El 2010 el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) sobre la declaració d'independència de Kosovo va respondre indirectament a aquesta pregunta, reforçant en un context de legalitat internacional -i anant un pas més enllà- el que el Tribunal Suprem del Canadà havia apuntat en relació al Quebec. Emparats en les conclusions d'aquest dictamen, es podria definir el dret a decidir com un principi polític legitimatori segons el qual si un subjecte polític, pacíficament i democràticament, i després de no haver aconseguit reiteradament cap acord amb l'estat, vol esdevenir un nou estat i té la possibilitat de fer-ho, perquè es viable, i no atempta contra els drets bàsics de cap dels seus ciutadans, hauria de poder aconseguir-ho, encara que no es doni una relació colonial".

Per tot això, López ha dit que el fonament d'aquest principi "no és el TIJ, que només el reflecteix, sinó el fet que en el segle XXI hi ha d'haver alguna fórmula per resoldre aquest tipus de conflictes de manera efectiva i sense recurs a la violència". "Perquè al segle XXI cap estat pot ser vist com un principi moral que cal preservar. Perquè al segle XXI les interdependències necessàries, la globalització i l'estabilitat militar permeten exercir l'ideal que les fronteres dels estats puguin ser flexibles si així ho decideixen lliurament els ciutadans, atenent tots els seus pros i contres" ha sentenciat.

"Literatura? Potser (de moment) sí. Com ho era el dret a la rebel·lió lockià que van exercir els independentistes nord-americans. Si acabem esdevenint un nou estat, el principal argument per explicar-nos -i el principi de legitimació fonamental de la independència catalana- serà el dret a decidir" ha conclòs.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat