Barcelona · El periodista Francesc-Marc Álvaro ens recorda que "la opció que menys agrada a els votants socialistes  de tota Espanya  és un eventual acord de governabilitat amb nacionalistes catalans o bascos" i, per tant, "darrera la fatigosa negociació pel finançament, també hi ha molt d'això. D'aquí que els socialistes hagin convertit Andalusia en una vareta màgica que mesura la barreja més digerible d'espanyolisme oficial i subsidi autonomista". D'altra banda, "Unión, Progreso y Democrácia, de Rosa Díez, podria passa d'un a cinc diputats en els propers comicis legislatius" i "l'efecte del possible avanç es llegiria a tota Espanya com la majoria d'edat d'un autèntic partit Nacionalista Espanyol".

El Partit Nacionalista Espanyol "el troben a faltar els més entusiastes d'un gran acord PP i PSOE que poses les bases per acabar  amb el protagonisme a les Corts del PNB i sobretot de CiU", explica Francesc-Marc Álvaro.


"UPyD encarna el receptari jacobí en estat pur, amb alguns segles de retard i amb el convenciment que tots els mals d'Espanya neixen del què anomenen nacionalisme perifèrics", continua el periodista.


"Ni Alfonso guerra per l'esquerra ni els ideòlegs de les FAES havien arribat mai tan lluny, perquè? Perquè al final, tan PSOE com PP, suavitzats pels forçosos pragmatismes del que governa o aspira a fer-ho, saben que, a falta de majories absolutes, els recolzaments més acreditats tenen sempre accent basc i/o català", afegeix Álvaro i conclou: "En canvi, Díaz pot permetre's el luxe de vendre la gran utopia del nacionalisme espanyol: acabar amb l'anomalia històrica. La mercaderia és atractiva per a molts votants de Rajoy i Zapatero. El millor d'aquesta broma és que UPyD no seria avui res sense el recolzament de varis entorns populars i socialistes".