Barcelona · El periodista Miquel Sellarès ha instat Esquerra (ERC) i Convergència i Unió (CiU) a "retrobar-se" i "formar la gran majoria nacional que ens porti cap a un esdevenidor de llibertat: el d'ésser un estat en el marc de l'Europa unida". L'autor de l'article CiU: força fonamental per a la independència ha defensat a l'article el paper "fonamental" de CiU en la construcció nacional "tot i la crisi econòmica, que segur que és prioritària": "Cal que no faci ni un pas enrere. Cal que sumi, i no resti, al seu projecte tota aquella gent que històricament li ha donat suport. I que entengui que ERC i la seva bona gent, més la societat civil organitzada, seran els seus aliats".

Sellarès ha posat èmfasi en que alguns sectors "intentaran que [CiU] segueixi amb la política del bromur i l'espanyolització" i ha alertat que això pot passar perquè "a alguns això d'Espanya els produeix grans beneficis i negocis". L'autor de l'article, en aquest sentit, ha celebrat que CiU hagi abandonat aquest tipus de política i ha indicat que la federació ha fet "un gran canvi" en el decurs d'aquests anys. "Primer -ha explicat-, les noves generacions de CDC i alguns sectors d'UDC que parlen clar i es declaren sobiranistes o independentistes. Segon, aquells milers de simpatitzants i votants de CDC que van fer possible un quart de segle de Jordi Pujol s'adonen que [...] Espanya és un destorb per al futur de la nostra nació. I, finalment, la gran sorpresa: Jordi Pujol, que havia teoritzat contra l'independentisme [...] clava un cop de puny sobre la taula i, entenent els joves i la seva pròpia generació que ha evolucionat, diu que potser l'única sortida per al país és la independència".

Sellarès ha insistit en que CiU "i sobretot la immensa majoria de CDC, que havia menystingut els plantejaments d'ERC" s'ha adonat ara "que l'única sortida és trencar amb el sistema establert, la gàbia autonòmica" i ha vist que cal "fer, ara sí, l'últim intent: o concert econòmic o anar-se'n", una passa endavant que l'autor de l'article ha valorat molt positivament després que la federació hagi governat el país durant vint-i-tres anys, "quinze dels quals foren de bon govern i tímida construcció nacional, mentre que els vuit darrers foren de decadència". "Hi havia una sensació generalitzada -ha detallat el periodista- que CiU es desfaria com un terròs després de la retirada del seu carismàtic líder, Jordi Pujol. [...] sense entendre la importància de l'espai diferencial que representa CiU i que evita la repetició de l'esquema espanyol al Principat de Catalunya".

Miquel Sellarès també ha indicat que les prediccions sobre el futur de CiU també han estat mal encaminades i ha sentenciat que "CiU ha estat capaç de guanyar, amb una àmplia majoria, formar govern i, per tant, consolidar aquest transcendental espai polític",  i alhora ha fet possible que el nacionalisme espanyol no pogués desenvolupar a Catalunya "una força antinacional, assimiladora i propugnadora de l'autoodi com el PP" com passa al País Valencià o les Illes. Unes fites que l'autor destaca positivament a pesar que el "pujolisme històric no era, en la seva àmplia majoria, independentista"- "era, per damunt de tot, possibilista", subratlla l'autor de l'article- i encara que el pensament "d'en Vicenç Vives i els documents escrits per en Jordi Pujol, Jaume Casajoana i, menys encara, Miquel Roca, no incloïen, ni explícita ni implícitament, cap pronunciament independentista": "Cal dir la veritat. En la fundació i durant els inicis, tant CDC com UDC no van fer un plantejament sobiranista -i menys independentista-. s més, varen mantenir actituds negatives [...] contra [...] col·lectius que, avançant-se al procés històric, es declaraven obertament independentistes."