La Conferència Episcopal Catalana (o Tarraconense) està en crisi. Els bisbes de les 10 diòcesis del país acaben de celebrar la seva periòdica reunió aquest darrers dimarts i dimecres.
Ha estat la reunió 201. Malgrat la seva llarga història i les resolucions del Concili català de 1995, l'episcopat català no ha aconseguit que la seva Conferència tingui el mateix, o com a mínim, similar estatus jurídic que la Conferència Episcopal Espanyola.
Res impedeix que la Conferència Episcopal Catalana tingui un sentit de coordinació entre les 10 diòcesis catalanes i una adequada presència pública. Depèn dels propis bisbes. Però alguns dels seus bisbes van a la seva. La publicació quinzenal "El pregó", de caràcter conciliar i aperturista, en parla. En la seva secció "Quarto fosc" escriu: "Hi tanquem els bisbes de diòcesis catalanes que actuen pel seu compte, com si no hi hagués la Conferència Episcopal Tarraconense. Així passa en l'anomenada Nova Evangelització (bisbes de Vic i Solsona) i en la pastoral juvenil (bisbe de Tortosa, que fa pinya amb els bisbes de la província valentina).
A aquesta situació crítica cal afegir-hi les desafortunades manifestacions de l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, de l'Opus Dei. Pujol ha parlat en una entrevista a TV3 sobre el matrimoni, la dona, les persones homosexuals. El contingut d'aquestes declaracions i les arguments emprats, cursis i sense gruix intel·lectual, han merescut les crítiques de sectors agnòstics i també cristians.