El 9N continuarà interpel·lant a l'Església catalana durant el nou any. L'Evangeli i la realitat social interpel·len la comunitat eclesial (episcopat i fidels). I el 9N, passi el que passi políticament, ha vingut per quedar-se a la societat catalana.
La resposta eclesial ha de basar-se en la Doctrina Social de l'Església Catòlica. Aquesta doctrina exigeix a l'Església que promogui i defensi els drets i les llibertats de les persones i dels pobles o nacions. Així ha de ser en qualsevol circumstància. Diverses opcions polítiques són legítimes si es respecten els drets i les llibertats personals i col•lectives. L'opció sobiranista és, per tant, legítima.
Altres factors configuren el full de ruta del 2015 per a l'Església catalana. L'Església ha d'estar disposada a jugar un paper de mediació, començant amb accions discretes, sempre que així ho vulguin o acceptin les parts en conflicte. Les gestions del papa Francesc en els casos d'Israel/Palestina i Estats Units/Cuba són un model a tenir molt en compte. Aquest model papal crea un clima de diàleg i de convivència tot mantenint alhora la sobirania o personalitat jurídica d'ambdues parts.
El catolicisme català compromès amb el concili Vaticà II vol que els seus bisbes coneguin, comprenguin i estimin la complexa realitat social, econòmica, cultural, religiosa i eclesial de Catalunya"
Un altre factor, en aquest sentit, pot ser que les Esglésies catalana i espanyola (episcopats i fidels) trobin algun tipus d'acció que ajudi a fer possible que els ciutadans espanyols respectin als catalans i que els ciutadans catalans respectin als espanyols. Aquest respecte mutu ha d'incloure l'explicació i acceptació de l'apuntada Doctrina Social de l'Església Catòlica que, cal insistir, deixa molt clar que els drets i els deures de les persones i dels pobles han de ser respectats.
I, finalment --però no menys important-- hi ha el factor de les relacions entre la Santa Seu i Catalunya. L'episcopat, ordres religioses i laics de Catalunya vinculats a dicasteris vaticans han d'intensificar els seus contactes amb Roma i amb el cercle íntim del papa Francesc per tal que la qüestió catalana sigui ben compresa i no tergiversada per interessos del sobiranisme centralista espanyolista. Un dels afers a tenir molt en compte consisteix en vetllar pel futur nomenament de bisbes a l'arxidiòcesi de Barcelona i a la diòcesi de Lleida.
El catolicisme català compromès amb l'esperit renovador del concili Vaticà II vol que els seus bisbes coneguin, comprenguin i estimin la complexa realitat social, econòmica, cultural, religiosa i eclesial de Catalunya. En bé de la pròpia Església i en bé de la convivència a Catalunya.
