L'Estat espanyol, les seves estructures, el nacionalisme espanyol i els seus poderosos lobbies han declarat la guerra a la part de la nació catalana que vol alliberar-se d'un Estat que no la respecta, l'oprimeix, i que la vol assimilar nacional i culturalment al projecte unitari espanyol.
Per fer això, no han usat cap argumentació, sols lleis del postfranquisme creades i aprovades sota la pressió d'una situació i correlació de forces en les que hi calia encabir el franquisme i unes forces armades espanyoles fortament polititzades i compromeses amb la dictadura del general Franco. Per això van fer la constitució, per tal de preservar el dogma de fe de l'Espanya eterna: una grande y libre.
Tot això, les noves generacions catalanes no ho entenen, no ho van viure i no es creuen compromesos ni obligats a unes lleis que més del 65% de la població actual no va votar. Hi ha una Espanya, però, la del PP, la del PSOE, la dels poderosos i d'una part de l'església que creuen tenir Espanya com una propietat i ni se'ls acudeix que el problema són ells que no accepten la realitat d'un Estat divers.
Davant de tot això la majoria social i plural del sobiranisme ha fet l'opció de prescindir d'Espanya i el seu jou, i estan il·lusionats en construir un Estat nou en el que els ciutadans no tinguin ni tutors ni propietaris del nostre poble que decideixin com ens hem de governar, quines lleis hem de fer i que ens controli la llengua, la cultura, l'economia, la idiosicràsia... I ens volen abduir cap al seu imaginari col·lectiu espanyol.
No podràn amb nosaltres si som capaços de no tenir por, de mantenir la unitat i fermesa, i d'aguantar fins al 9N"
La bona gent del país n'està farta, cansada. Són ja massa anys de resistir, de no ser entesos, i han pres la decisió que volen viure ells, i els seus fills i néts, lliures en un país normal. Per assolir la nostra sobirania nacional, és clar que caldrà transgredir l'Estat i enfrontar-nos democràticament, amb les urnes, a les seves institucions. I això ens obliga a ser valents i transgredir, repetim una vegada més, la legalitat espanyola. No hi ha llibertat nacional per a Catalunya dins del marc legal espanyol.
No podran amb nosaltres si som capaços de no tenir por, de mantenir la unitat i la fermesa, i d'aguantar fins al 9N. I si no poguéssim fer la consulta, caldria donar un pas més: unes eleccions nacionals catalanes plebiscitàries, a poder ser amb una llista única sobiranista, i després la DUI, portant així el conflicte català a les institucions internacionals perquè arbitrin una sortida.
No és hora de cedir. De tornar a posar-nos de genolls o de deixar passar els anys. Hem de tensar la corda de la democràcia sense cap violència, amb ordre democràtic. La majoria social sobiranista, junt amb la majoria dels demòcrates catalans desacomplexats, som imparables. I ells ho saben i per això ens volen atemorir, amb les seves lleis i tribunals. El que no saben és que no els hi tenim por. Hem superat el passat. Ells haurien de tenir por del seu estat de la seva incompetència, perquè aquest Estat se'ls hi pot dissoldre com un terròs de sucre.
La seva prepotència, manca de diàleg i de democràcia els hi costarà molt car, i potser ja no hi són a temps.
L'única sortida possible per a Espanya i els seus poders és demanar que el primer ministre del Regne Unit, David Cameron, els hi faci un curs accelerat de formació.
