Pactar o no pactar, aquest és el dilema que afronten els nacionalistes bascos. Per ajudar-los a esfullar els pètals de la decisió, des de l'altra punta del món, envoltat de xinesos i japonesos, Zapatero ha redescobert el seu amor al PNB. Abans de fer les maletes i d'emprendre aquest viatge oficial a l'Extrem Orient, el president espanyol va trucar a Bilbao. El telèfon va sonar a Sabin Etxea i Iñigo Urkullu va constatar que el PSOE necessita el PNB com l'aire que respira, que cada dia és menys. A l'actual govern socialista se li acaben les reserves d'oxigen. L'oxigen, les idees, els diners...
La negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2011 es presenta vital per al futur immediat de Zapatero. s un autèntic matchball, una pilota de partit, que si no la supera, a l'altra banda de la xarxa es proclamarà campió el PP de Mariano Rajoy, qui s'endurà el punt, el joc i el despatx del Palau de La Moncloa, tot en el mateix pack. Si Zapatero no convenç els penebistes i els penebistes no troben prou estímuls per deixar-se convèncer, no hi haurà pressupostos espanyols contra la crisi econòmica i el PSOE es veurà abocat a avançar les eleccions que no s'haurien de celebrar fins el 2012, quan toca posar fi a l'actual legislatura.
Això és el que CiU vol que passi i ha demanat als seus amics del PNB que deixin caure el govern Zapatero, que no li donin ni un alè de vida. Massa tard. Aquests dies s'ha consolidat la línia calenta entre penebistes i socialistes Bilbao-Tòkio, passant per Pekín. Abans de cada acte oficial allí on es pon el sol, ja sigui amb empresaris de Shangai o amb emperadors japonesos, Zapatero sempre té una declaració a punt per afalagar els descendents polítics de Sabino Arana: "Si el PNB recolzés els meus pressupostos s'obriria un escenari de col·laboració més fluïda amb vistes al futur". Cants de sirena i també promeses d'amor únic: "El govern espanyol negociarà amb el PNB de manera objectivament preferent".
I el PNB, amatent i sol·lícit, respon: "Parlem-ne, José Luis" i això que mesos enrere el seu portaveu al Congrés dels Diputats anunciava indignat i solemne: "Hem descobert que, veritablement, Zapatero no és gens de fiar". s més, davant la petició dels amics catalans de no negociar res amb aquest senyor que no és de fiar, el mateix Erkoreka sorprès i desorientat diu ara que "CiU s'apunta a l'estratègia del PP de manera incondicional, clara i oberta". I què esperen aconseguir Erkoreka i el seu partit d'aquesta aferrissada defensa de la negociació pressupostària amb el PSOE? Doncs més autogovern. O sigui, transferències. Sí, home aquelles competències encara pendents de traspàs recollides en una llei orgànica com és l'Estatut de Gernika que els successius governs espanyols porten incomplint des de fa més de trenta anys.
Perquè el PNB ja avança que a canvi de donar suport als comptes espanyols no exigirà fer fora al Lehendakari Patxi López, tot i recordar que els socialistes s'han apropiat del Palau d'Ajuria Enea "amb trampes". Un eufemisme per no dir tupinada. s el mateix PNB que l'any passat parlava de "cop d'Estat institucional" a Euskadi quan va saber que passava a l'oposició gràcies a la Llei de Partits i al pacte PP-PSE apadrinat des de Madrid per Zapatero i Rajoy. ERC s'ho mira des de Barcelona i està convençuda que el PSOE, una vegada més, serà salvat pel seu "equip mèdic habitual" dirigit pels doctors Urkullu, Ortuzar i companyia. I mentre al país de les geishes Zapatero gaudeix del sushi i d'altres exquisideses orientals, barrunta la que pot ser una fita més dins de la seva política coneguda com la "geometria variable": A Euskadi el PP és el soci preferent dels socialistes i a Espanya ho serà el PNB. Per si no fos prou, a Euskal Herria s'han tornat a disparar els rumors sobre un imminent alto el foc d'ETA. Si es dóna, Zapatero haurà batut un altre rècord. Serà el primer president espanyol amb dues treves d'ETA sota el seu mandat. Això sí que és tenir sort i baraka. El líder del PSOE ha nascut amb una flor de loto al cul.
