Bilbo · Entre les dues decisions d'ETA preses el 2011 hem de situar també l'èxit electoral, sense precedents, de l'independentisme basc. S'ha complert l'eqüació "a menys ETA, més poder polític per a l'esquerra abertzale". L'acumulació de forces sobiranistes s'ha traduït en un retorn a les institucions per la porta gran superant el cicle de les il·legalitzacions iniciat el 2002.

Al maig, en les eleccions locals i forals, Bildu –plataforma electoral integrada per Batasuna, Eusko Alkartasuna i Alternatiba– va superar les expectatives inicials i s'imposà en nombre de regidors per sobre del PNB a Euskadi. Aquesta darrera formació, en canvi, va obtenir més vots que la resta de candidatures. Els comicis, en tot cas, van deixar al descobert la realitat artificial construida ─gràcies a la Llei de Partits─ per populars i socialistes: la majoria social i política basca és abertzale, malgrat tots els intents per impedir-ho. I encara més, per primera vegada l'esquerra abertzale aconseguia la presidència de la Diputació Foral de Guipúscoa i l'alcaldia de Sant Sebastià.
La majoria social i política basca és abertzale, malgrat tots els intents per impedir-ho
El 20 de novembre, els independentistes tornaven, després d'uns anys d'absència a Madrid, a presentar-se a unes eleccions espanyoles, i ho feien un mes després de l'històric comunicat d'ETA de l'abandonament de les armes. En aquesta ocasió l'èxit se l'apuntava Amaiur, oferta electoral formada per Bildu més Aralar. El resultat: 7 escons al Congrés dels Diputats i 3 senadors.

L'antiga Batasuna ha lluitat aquest any per recuperar la legalitat però no ho ha aconseguit. El 7 de febrer va presentar els estatuts d'un nou partit, Sortu, amb el qual pretén fer política de manera legal i normalitzada. Sortu rebutja totes les violències, també la d'ETA de manera expressa. El Suprem assumia les peticions de la Fiscalia General i de l'Advocacia de l'Estat –activades pel llavors president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero– i denegava a Sortu la inscripció al resgistre de partits del Ministeri de l'Interior. El futur de Sortu segueix pendent d'una sentència judicial. El cas és en mans del Tribunal Constitucional.

No és l'única qüestió que hereterà el nou any. L'esquerra abertzale ha avisat el govern del PP que després dels històrics esdeveniments que han passat al llarg de 2011, ja es donen totes les condicions necessàries perquè el president Mariano Rajoy comenci a dialogar amb ETA sobre les conseqüències del conflicte. Fins ara, l'únic moviment que ha fet Rajoy ha estat evitar que Amaiur disposi de grup propi a Madrid, decisió que impedirà a la coalició sobiranista percebre un milió d'euros durant la legislatura. Un mal començament que augura un 2012 llarg, dur i difícil en matèria basca. La pau segueix orfe de polítics espanyols que la vulguin adoptar.