Bildu toca poder a tota Euskal Herria, però especialment a Gipuzkoa. En aquest territori el partit governa a més de la meitat dels ajuntaments -entre ells el de Sant Sebastià- i Martín Garitano presideix la Diputació Foral.
Bilbo ·
Aquesta institució és la "joia de la corona" de Bildu, el seu principal aparador. L'experiodista dels diaris Egin i Gara controla un pressupost de gairebé 900 milions d'euros –no oblidem que són les hisendes forals les que recapten els impostos dels bascos– i els independentistes (més els seus aliats d'Eusko Alkartasuna i d'Alternatiba) volen demostrar que són capaços de gestionar pressupostos d'aquesta mida i també ciutats importants, no sols pobles petits. Bildu fa del pragmatisme bandera i es disposa a governar tranquilintzant els ànims dels empresaris i dels partits constitucionalistes.
La consigna és res de radicalismes. Tot ha de ser moderació, pensar en positiu, mai en negatiu, diàleg, comptar/integrar els adversaris polítics i, per tant, fomentar la pluralitat i els pactes entre diferents. Després de l'èxit aconseguit a les urnes el passat 22 de maig, la coalició abertzale s'ha fixat tres objectius: utilitzar les institucions a favor d'un procés de pau que resolgui el conflicte basc, buscar l'aliança amb Aralar per sumar més independentistes al seu projecte, i demostrar als ciutadans que hi ha una altra manera de solucionar els problemes, especialment el de la crisi econòmica.
Tot aquest pack només busca una sola cosa: guanyar les eleccions autonòmiques basques de 2013. És a dir, que l'abertzalisme d'esquerres superi el PNB i esdevingui l'únic interl·locutor basc amb l'executiu espanyol, que podria estar en mans del PP a partir del març de l'any que ve, si no hi ha avançament electoral. El PNB, mentrestant, ha optat per deixar fer a Bildu, "que governi molt i es desgasti molt", pensen a Sabin Etxea. Iñigo Urkullu confia que la inexperiència dels alcaldes independentistes sumada a la difícil situació econòmica acabarà espantant als electors abertzales que tornaran a donar la confiança al Partit Nacionalista Basc.
Els penabistes encara no han escollit el seu candidat a Lehendakari, aquest cartell està vacant des que va marxar Juan José Ibarretxe. La decisió s'adoptarà el pròxim desembre. Si a Gipuzkoa el pragmatisme de Bildu pretèn impulsar un nou cicle històric, el de la pau i l'autodeterminació, a Navarra el pragmatisme va associat a l'immobilisme i a l'espanyolisme i l'encarnen la Unió del Poble Navarrès i el Partit Socialista. La regionalista Yolanda Barcina és la nova presidenta de la Comunitat Foral gràcies a un pacte amb el PSN. Un acord que es tradueix en un govern de coalició.
Un govern-trampa –com diria Jaime Mayor Oreja– per als socialistes que no saben on s'han ficat. El PSN es converteix en captiu de Barcina i el seu futur polític es complica. Si la patacada ja va ser sonada en les últimes eleccions, després d'aquest govern de coalició els socialistes no recuperaran els vots perduts, ans el contrari. El socialisme a Navarra ha entrat en barrena: ha decidit fer-se l'harakiri en comptes de recolzar-se en Bildu, Aralar i en una plataforma d'esquerres per desallotjar a la dreta del poder i fer-se amb el govern. Navarra és una qüestió d'Estat i no pot caure en mans de l'esquerra abertzale, costi el que costi. Ara mateix, la factura la paguen els socialistes. La Barcina riu, es pessiga i no s'ho creu. Com si fos una mantis religiosa, disposa de quatre anys per extreure tot el suc del PSN i després menjar-se'l.
