En teoria un règim comunista, com el de Cuba, ha d'eliminar tota mena de discriminacions, la social, la cultural, l'econòmica i també la racial (o ètnica). La realitat és una altra cosa. El tema de la discriminació racial a Cuba era tabú, oficialment no existia i, per tant, no calia ni parlar-ne, fins el passat dia 21 de gener, en que la televisió estatal va trencar el silenci amb un debat televisat sobre el tema.
El centre de la discussió plantejada per televisió, i del problema social, econòmic, cultural i racial existent a Cuba, és que els negres no tenen els mateixos drets que la resta de la població. En teoria això és mentida, a la pràctica hi ha un seguit de xifres i indicadors socio-econòmics que mostren una altra realitat. El debat és va titular "Una batalla cubana contra el racisme" i va ser una novetat, ja que tal com va dir l'escriptor cubà Heriberto Feraudy, un dels participants a la taula rodona televisada, "molts pensaven que aquest debat seria impossible".
En total van participar en el debat mitja dotzena d'especialistes, que van reconèixer la realitat de una discriminació cultural a Cuba, malgrat que la Revolució sempre ha negat la seva existència. L'economista Esteban Morales, investigador en el Centre d'estudis sobre les Amèriques, va afirmar: "La igualtat entre nosaltres no és res més que un projecte, un desig; la desigualtat és el que nosaltres constatem tots els dies. Durant anys s'ha preferit amagar el problema per evitar que fos un factor de divisió". Va recordar que quan va produir-se la Revolució la prioritat va ser lluitar contra la pobresa i el tema de la discriminació racial va ser deixat per a més endavant. Ara bé, als anys 90, quan la crisi econòmica va colpejar a Cuba desprès de perdre el suport de la desapareguda Unió Soviètica, va quedar clar que els blancs i mestissos patien amb menor intensitat la crisi que els negres.
Discriminació econòmica
Segons l'Oficina Nacional d'Estadístiques, el 65% dels cubans son blancs, el 10% negres i prop del 25% es consideren mestissos. I estudis efectuats l'any 2000 demostren que blancs i mestissos tenen majors possibilitats d'obtenir dòlars i altres divises estrangeres, fet que els permet tenir un major nivell de vida que els negres. Tanmateix, la coexistència ètnica, com diu el sociòleg Pablo Rodriguez, és pacífica i no hi ha incidents ni violències de tipus racial. El que hi ha "és una certa violència verbal. El racisme a Cuba és un tabú ja que després del triomf de la Revolució hi ha un discurs que condemna la discriminació", assegura Rodriguez.
A finals del 2009, tal com informa el diari El Nuevo Herald', de Miami (Florida), diverses personalitats nord-americanes van signar un document deplorant el racisme a Cuba. Aquest manifest va ser rebutjat per les autoritats de l'Havana dient que el règim castrista havia lluitat sempre a favor de la igualtat social entre tots els grups racials i que la tasca feta en aquest camp superava a la de la major part de governs de tot el món.
