València · Quan el 2007 van anar en coalició, tots plegats van quedar-se amb un 8% pelat. Ara, per separat, el segon Compromís i Esquerra Unida del País Valencià arribaven al 13%. El drama, per EUPV, és que més de la meitat del pastís, el 7%, era pels antics companys.

El principal maldecap d'Esquerra Unida és la seua incapacitat de captar votants descontents amb els socialistes. A la dècada dels anys 90, quan la corrupció i el desgast al govern del PSOE van assolir cotes elevades, EUPV va aprofitar-se'n, fins al punt d'aconseguir, en algunes eleccions, pels volts dels 300.000 vots. Ara no n'arriba als 150.000, cosa que fins i tot els va fer perdre, el 2008, el tradicional diputat al Congrés que la formació sempre aconseguia per la circumscripció de València. El 20 de novembre, encara sense un candidat clar, miraran de recuperar-lo... Tot i la ferotge competència de Compromís, una marca que molts dels militants d'EUPV es pensaven que la gent encara relacionava amb ells. No és així.

Marga Sanz, coordinadora general d'EUPV i síndica a les Corts, té la meta de trobar la persona que siga capaç de recuperar l'acta a Madrid, sobretot ara que la crida al vot útil serà estèril i l'erosió socialista sembla imparable. Si Compromís aconsegueix representació al Congrés i no ho fa EUPV, els fantasmes al si de la coalició començaran a brollar-hi. La crítica a un discurs massa ortodox, massa lligat al del Partit Comunista, podria generar tensions internes... I d'escissions, a Esquerra Unida, en saben prou. La de Nova Esquerra i aquesta darrera d'Iniciativa els han penalitzat força.

La federació valenciana d'IU compta amb el suport absolut de la direcció federal, capitanejada per Cayo Lara. Les seues visites al País Valencià són una constant, sabedor com és que es tracta d'un dels pocs territoris en què pot obtenir diputats al Congrés. Andalusia i Madrid en són els altres, i és a tots tres llocs on centra la seua activitat un partit que –cal no oblidar-ho– ara com ara només té un dels 350 diputats que hi ha al Congrés.

La feina de carrer de Lara va donar els seus fruits el mes de maig, quan EUPV va retornar als ajuntaments de València, Alacant i Castelló de la Plana, així com als de diversos municipis de mida mitjana. D'aleshores ençà no ha fet sinó insistir en aquesta tàctica, centrada principalment a les grans àrees urbanes i industrials, on encara hi ha un substrat de vot obrer, s'entén que descontent amb el PSOE. Un dels grans handicaps d'EUPV és la seua manca de recursos econòmics i humans. Compromís, el seu competidor més directe pel vot socialista desencisat, no en té gaires més, però sí que presenta una mitjana d'edat més baixa i preparada en aspectes com les noves tecnologies. Fet i fet, la campanya 2.0 de Compromís va estalviar-los molts diners i va aportar-los molts vots. EUPV, mentrestant, centrava el seu pressupost a elaborar una campanya tradicional, menys seductora del votant jove, que en principi és un dels grans caladors de vot de la coalició.

Amb tot, a EUPV miren de posar-hi remei. Tres dels cinc diputats de les Corts són molt joves: Marina Albiol, Esther López Barceló i Ignacio Blanco, aquest últim, a més, portaveu de l'executiva de la formació i valor en alça. El 20 de novembre tenen un examen de troncal.