Després de fer-se amb el feu socialista d'Elx per majoria absoluta, la nova alcaldessa del PP ha iniciat una peculiar creuada a la ciutat: canviar de nom l'avinguda del País Valencià pel de Comunitat Valenciana, retirar un monòlit en record de "la Pasionaria" o posar a una avinguda el nom del darrer alcalde franquista de la ciutat, en són alguns dels exemples.
València ·
La gran alegria del Partit Popular valencià a les eleccions municipals del proppassat 22 de maig va ser, sense cap mena de dubte, la seua victòria per majoria absoluta a Elx. De feia 32 anys, que els populars somniaven d'aconseguir aquest feu socialista, el de la tercera ciutat en població del país.
La capital del Baix Vinalopó, de fet, ocupa un amplíssim espai de terreny del Baix Vinalopó, de què òbviament n'és la capital. Hi resideixen més de 230.000 persones, vora 50.000 més que a Castelló de la Plana, que és la quarta ciutat més habitada i més de 150.000 que la cinquena. És per tant, un indret molt important, amb un component obrer igualment destacat. Un mur contra el que s'han estavellat els conservadors valencians cada quatre anys i que ara, fruit del desgast dels governs socialistes i de la crisi econòmica que ha tancat moltes de les naus dels polígons industrials, ha acabat tenyit de blau, qui sap per quants anys.
Mercedes Alonso, una campsista de renom, enfrontada a diversos sectors de la seua agrupació municipal, és la nova alcaldessa. No agrada molts dels propis militants i encara agradava menys alguns d'aquells que en van demanar la baixa i que avui integren unes altres formacions. Però Francisco Camps li va fer confiança, i ella, ara sí, li ha ofrenat una majoria absoluta. Ajustada, però absoluta.
En homenatge al president valencià, les primeres decisions del seu equip de govern no han tingut a veure amb qüestions relatives amb la desocupació ni amb el petit comerç, ni tan sols amb la gent gran o els joves. Com tant agrada a Camps, les primeres mesures preses per Alonso han tingut a veure amb el frontisme envers l'oposició, tot aprovant iniciatives molt sorolloses que fereixen aquells ciutadans ideològicament més separats del PPCV. Si Camps tanca TV3 i elimina les línies en valencià a l'ensenyament, Alonso, originària de la província de Granada, se'n sent encara més lliure, per anorrear el passat i desfer el redreçament nacional que, ni que siga tímidament, havia iniciat el consistori il·licità.
Així, l'ajuntament ja ha fet públic que properament canviarà el nom de l'avinguda del País Valencià, que passarà a ser de la Comunitat Valenciana. Per bé que ambdues fórmules són recollides a l'Estatut i per tant igualment vàlides, és clar quina s'estima més la popular Alonso. El fet cert és que pren aquesta decisió de bon començament i sense mediar-hi cap negociació. 200 quilòmetres cap al nord, a la també populosa Torrent (Horta, 80.000 habitants), l'arribada del PP el 2007, després de tota la democràcia amb governs del PSOE, va comportar el canvi de denominació de la principal artèria de la població. En aquell cas, però, la mesura no es va prendre fins passats dos anys de l'arribada del PP al poder, i mitjançant un referèndum (envoltat de poc control, però referèndum) en què els torrentins van optar (per poc, però així va ser) per rebatejar l'avinguda del País Valencià com a avinguda del Vedat, en ser la via que connecta el casc vella de la vila amb la zona residencial d'aquest mateix nom.
A Elx, però, els canvis no s'aturen ací. Alonso ja ha anunciat que canviarà el nom dels dos principals espais culturals que hi ha a la ciutat, çò és, el Gran Teatre d'Elx i l'Escorxador Centre de Cultura Contemporània. En el primer cas, la qüestió únicament implicarà una traducció al castellà (Gran Teatro de Elche), com de fet ja s'anomenava el recinte fa anys, mentre el segon espera una nova denominació. Segons Alonso, el nom de l'Escorxador implica una "connotació política important" (no se sap ben bé quina, atès que aquesta era la finalitat antiga del centre) i ha obert un període de temps per buscar-ne una alternativa. Alonso s'ha limitat a afirmar, en aquest sentit, que aspira a reconvertir l'Esrcorxador actual en una derivació de La Casa Encendida que hi ha a Madrid.
Per últim, però de manera encara més accelerada, Alonso s'ha afanyat a canviar el nom del jardí de Dolores Ibárruri, que ja es diu, oficialment, de la República Argentina, i ha convidat els compatriotes de Leo Messi que resideixen a Elx d'aixecar-hi una placa en homenatge als argentins que hi han arrelat. El monòlit que hi havia en record de "la Pasionaria" a la fi de l'avinguda de la llibertat també ha estat desmuntat pels operaris del consistori: des de divendres passat, que hi ha flors allà on hi havia aquest memorial d'Ibárruri.
No ha estat l'única picada d'ull al passat polèmica, la d'aquesta alcaldessa peculiar, als seus primers trenta dies de mandat: ha posat fi a l'avinguda del Ferrocarril, que ara se'n diu de l'alcalde Vicente Quiles... El darrer alcalde franquista d'Elx, amb qui, segons ella, "teníem un deute".
