Com sigui que el 9-N va ser un fracàs indicible, una formidable girada d'esquena del poble català als desvaris secessionistes del president Mas, convé demanar a l'unionisme si Iceta, Camacho i Rivera ja han iniciat converses per definir l'arquitectura d'un plausible govern tripartit entre PSC, PP i Ciutadans.
Lleida ·
Perquè, com sigui que una amplíssima majoria de catalans no es volen ─lúcidament, rabiosament─ subjecte sobirà de decisió, és clar que les expectatives electorals de l'unionisme no poden ser sinó una plètora de parlamentaris i, doncs, l'assalt al govern.
¿Per què PSC, PP i Ciutadans no denuncien sonorament que les enquestes publicades falsegen les autèntiques intencions de vot, ja no atribuint-los uns quants diputats menys dels que en rigor els correspondrien, sinó invertint totalment els termes de la informació demoscòpica, de manera que els perdedors (CiU, ERC i CUP) apareixen com a aspirants a majories absolutes, i els guanyadors (PSC, PP i Ciutadans), com a condemnats a una exigua minoria?
En fi (i ara sense sarcasmes): l'unionisme, aquest addicte al catch all imaginari de l'elector indolent, algun dia hauria de fer explícit el seu desig més mòrbid: que l'abstenció en les eleccions sigui comptabilitzada, per llei, com a adhesió activa a l'statu quo.
