Aquest és un país acostumat a les discussions bizantines i als debats estèrils. L'últim exemple és l'absurda possibilitat d'un govern a la basca a la Generalitat de Catalunya, plantejada per Mariano Rajoy durant la convenció del PP del cap de setmana passat.
Qualsevol intent de traslladar la realitat basca a casa nostra és ridícul, perquè es tracta de situacions sociopolítiques molt diferents, afortunadament per als catalans. El front espanyolista que governa Euskadi és irrepetible a Catalunya, per diversos motius. Primer perquè a Catalunya no hi ha un conflicte armat que divideixi la societat en dos blocs. En segon lloc, el PNB no és CiU. s un partit que ha portat al Congrés de Diputats una proposta d'autodeterminació en boca de Juan José Ibarretxe. Ara com ara no sembla pròxima una iniciativa d'aquest tipus liderada per Artur Mas o Josep A. Duran i Lleida a la cambra espanyola. I en tercer lloc, el PSE no és el PSC. Els socialistes bascos són una simple federació del PSOE, mentre que el PSC, almenys orgànicament, és un partit independent federat amb el PSOE, cosa que li dóna una certa autonomia de decisió.
Sense aquesta autonomia no existiria el tripartit, per exemple, que el PSC va decidir fer en contra de l'opinió de Zapatero, que volia Artur Mas de president de la Generalitat a canvi del suport de CiU a Madrid. Una altra cosa és que a alguns partits catalans, principalment a CiU, li vagi molt bé que Rajoy parli de pacte a la basca, perquè d'aquesta manera esborra la sospita de ser la formació més pròxima als populars, cosa que no li convé electoralment, i carrega el mort als socialistes, que també malden per treure-se'l de sobre. Però no confonguem l'especulació amb la realitat.
