El proper dimarts arrenca al Parlament de Catalunya el que serà l'últim debat de política general de la legislatura. Segurament no serà l'últim gran debat (és de preveure que la sentència del Tribunal Constitucional que s'espera per l'octubre exigeixi la celebració d'un ple monogràfic) però sí serà el darrer sobre l'orientació política general del Govern.
s bastant previsible el to que usaran Artur Mas i José Montilla, cadascun en el seu paper. El president vendrà' la gestió del tripartit, algunes propostes en el terreny social dels seus consellers i la fermesa d'Antoni Castells davant el govern espanyol en l'assumpte del finançament, que ha monopolitzat més de la meitat de la legislatura. Davant d'ell, el cap de l'oposició, més confiat que mai en les seves possibilitats d'arribar a Palau, li retreurà de forma implacable la gestió de la crisi, la posició dòcil davant un Zapatero a la deriva i la manca d'unitat del tripartit. Aquest últim continua sent, sis anys després de la signatura del Pacte del Tinell, l'argument més recurrent de la federació nacionalista a l'hora de criticar el govern de coalició.
Els candidats d'ICV i el PP, Joan Herrera i Alicia Sánchez Camacho, no podran participar del debat atès que no són diputats al Parlament. Per tant, el que diguin els seus portaveus tindrà un valor i repercusió molt limitada en unes sessions parlamentàries que ja tindran regust de precampanya. En aquest sentit, guanyarà especial rellevància el to, les propostes i l'estratègia del líder d'Esquerra Joan Puigcercós, que sí serà present a les properes eleccions al Parlament al capdavant de la llista independentista.
La del debat serà la primera pilota de partit que tindran ERC i Puigcercós per engrescar el seu electorat, que amenaça amb quedar-se de forma significativa a casa o fins i tot canviar l'opció de vot. Serà la primera pilota de partit i en vindran més. La gestió dels referèndums arreu del país, on el protagonisme dels ajuntaments governats per Esquerra serà innegable, i la reacció que el govern català tingui davant la sentència del Tribunal Constitucional seran altres dues oportunitats que poden permetre a ERC revertir unes enquestes que, per ara, no són gens positives. De la seva capacitat de fer propostes innovadores i engrescadores, recuperar l'equidistància amb un compromís real de no pactar amb qui sigui coherent a Barcelona i a Madrid, d'exhibir la utilitat a nivell pràctic i polític d'Esquerra al Govern i de garantir la unitat interna sabent obrir el partit a nous valors en dependrà la seva sort en poc més d'un any.
