La campanya catalana ja s'ha esgotat. Diumenge les urnes s'obriran i s'espera una participació de les més altes en unes eleccions autonòmiques. L'electorat nacionalista està hipermobilitzat i dubta entre donar la majoria absoluta a CiU o la segona posició a Esquerra.
Una cosa i l'altra, que difícilment són compatibles per una qüestió d'aritmètica electoral, determinaran el futur polític del país.
CiU i Artur Mas han fet una campanya messiànica, evitant l'enfrontament amb la resta de partits catalans i buscant-lo només amb el govern espanyol, assenyalant la seva responsabilitat en el fracàs del pacte fiscal, que no es va arribar ni a negociar. Mas ha buscat el cara a cara amb qualsevol dels ministres de Mariano Rajoy.
La campanya del diari 'El Mundo' i de la claveguera de l'Estat contra CiU i Artur Mas aprofitant alguns dels tendons d'Aquil·les de la federació, com ara el cas Palau, han acabat donant munició al president, que ha aconseguint presentar tot plegat com una gran ofensiva contra Catalunya i el seu procés polític. Entre els dirigents de CiU creix, però, la sensació que això no servirà per massa més que per convèncer els convençuts.
En tot cas Mas reclama la majoria absoluta per garantir que el seu projecte, el de la consulta, no descarrili. A l'altra banda hi ha ERC i Oriol Junqueras, que semblen haver recuperat la plena forma política. No com als anys en que Josep-Lluís Carod-Rovira liderava el partit però ERC s'ha reconciliat amb el seu electorat. La forma en que el el seu entorn polític i les seves bases han omplerts els mítings és una gran esperança pels republicans, que asseguren que és més necessari que mai que el cap de l'oposició sigui independentista per assegurar l'èxit del procés cap a l'estat propi a ulls del món.
Junqueras és el líder més ben valorat entre els seus votants i sembla pràcticament impossible que s'hagi deixat pel camí algun dels vots que va tenir Joan Puigcercós el 2010, però el cert és que el toc de corneta sobiranista de CiU sumat a la irrupció de la CUP en pot qüestionar les possibilitats d'èxit.
En el front espanyolista la campanya ha estat més tranquil·la del que es previa. El PP ha actuat amb una certa agressivitat però ha contemplat com, de forma sorprenent, els socialistes s'anaven desfent com un terrós de sucre a mesura que avançava la campanya, que s'ha fet eterna per Pere Navarro.
Diumenge Catalunya decidirà amb quines cartes i equilibris juga la partida de la consulta per l'estat propi.
